L'ONU no va poder entrar a Myanmar i, per això, s'ha valgut de testimoniatges i imatges per a esclarir el succeït. Després d'entrevistar 875 testimonis i veure vídeos i imatges, ha acusat l'Exèrcit de Myanmar de genocidi i d'enaltiment del terrorisme. L'organització considera que el general de l'Exèrcit i altres cinc alts càrrecs han de ser jutjats perquè tenien "intencions de genocidi".

L'Exèrcit d'Alliberament de Rohingy, en Arakan, va atacar fa un any una cabanya de policies i militars de la zona. Dotze persones van ser assassinades. També va haver-hi venjança: l'exèrcit budista va entrar en 59 pobles, va assolar 7.000 cases i va matar a 400 rohinyás.

El 25 d'agost es va complir l'aniversari de l'èxode de Rohinyá i molts d'ells van sortir al carrer a reclamar "justícia". A la regió de Rakhine han mort unes 25.000 persones i unes 700.000 han marxat, la majoria a Bangladesh.

Com els animals

En una carta publicada pel Diario.es un desplaçat rohingy denúncia les condicions de vida d'aquest i de la seva família: “Si continuem vivint així, ens convertirem en animals”. Segons el desplaçat, les coses van començar a complicar-se en 2012, quan van matar a deu persones en Toung Gu i van descobrir que darrere d'aquest assassinat estava el govern, com en altres tants assassinats. Un altre succés d'aquest tipus es va registrar l'any passat, quan es va registrar un incendi. L'Exèrcit de Myanmar va calar foc a uns 300 ciutadans. Des de llavors, l'autor de la carta no ha dormit a casa, per la por de dormir en la muntanya i entre el fang.

Un any després, els membres de l'Exèrcit es van traslladar al seu poble i “van tirotejar al poble durant diverses hores”. Coneixien altres situacions d'aquest tipus i sabien que havien de marxar-se del poble. No volien abandonar el seu país i van estar una setmana en una mesquita. Els atacs contra Rohinyá no cessaven i després de l'atac contra dos pobles veïns a la mesquita van decidir marxar-se a Bangladesh. El professor que ha escrit la carta assegura que viuen en un camp de refugiats i que té problemes per a alimentar a la seva família. Ell vol tornar a Myanmar quan la situació es relaxa, perquè creu que en cas contrari la seva comunitat perdrà unitat i religió.