Alcaldessa hissen nahi dut.
Donostiyakua.
Nik goazen poboen
aiguardent...
Eusebio Mugerza (1874-1955), Mendaro Txirristaka va crear aquests famosos versos a principis del segle XX. Es posava en el mercat de la bretxa venent versos i aconseguint una bona bossa.
Avui no crec que Eusebio es posés en Bretxa. Està en obres en seculorundo pèssim estat. A tot el món han renovat els seus mercats mantenint el seu caràcter natural. No obstant això, aquí van encertar a deteriorar el mercat modèlic, a transformar el valor estètic i patrimonial en una gamberrada. Això és balafiar els nostres fons. Ningú trauria l'avantatge.
En el nou edifici que s'obre en algun moment, es deixarà un buit al mercat. Hi haurà uns equipaments públics per al barri (persones de mala fe! ), però sembla que sobren uns mil metres. Què se'ls ha ocorregut als nostres governants per a aprofitar-los? Instal·lar lavabos públics d'aparença semblant? Fer una plaça coberta perquè els ciutadans es reuneixin en condicions meteorològiques adverses i sigui un refugi climàtic en les pròximes calors? Biblioteca, aparcaments per a bicicletes ordenats...? No, per descomptat: cessió per a activitats hostaleres. Ser poc i embarassada l'àvia.
La bretxa és només una de les calamitats que es produeixen en el nostre barri. Fa trenta anys que l'Ajuntament va haver de reconèixer que la Part Vella estava saturada de bars. Era evident i auditiva. A partir d'aquest moment, què ha fet per a solucionar el problema, ignorant les peticions de la comunitat de veïns, posar ordenances de truc per a augmentar la saturació (permetre o impulsar la proliferació de bars amb altres llicències, donar per bona la invasió dels seus carrers, ampliar horaris, no fer controls...). Adoptar, en tots els sentits, les mesures contràries que estimi necessàries. La guineu és el guardià del corral.
Ara a Sant Sebastià hi ha saturació d'hostals i hotels. I també dels turistes. I l'Alcalde diu que li vol fer front. Si va pel mateix camí, arribarà al mateix lloc. Saturació. Proposa una tireta per a curar aquest tòrrid problema de la salut social, que pot ser una oportunitat per a pensar si seria convenient posar una taxa turística, amb orujo i assossec, per descomptat, per a l'any 2050. Aviat els membres del govern es veuen embolicats. No és el moment, Eneko, la ximpleria no. Comunista!
Li diuen que és hora d'ajudar al turisme. Sempre és un bon moment per a ajudar a tothom. Però, què és ajudar? Sovint, a qui va per mal camí, esbrinar on està l'estrat adequat. Experts a tot el món es pregunten quin tipus de turisme convé avui dia, en la situació ecològica i social que vivim. Realitzen congressos i proposen noves maneres de publicar molts llibres. El model d'aquí, que segueix la línia de l'ex ministre d'Informació i Turisme, Fraga Iribame, és rebutjat per tots. S'ha vist la seva influència en les costes espanyoles i de molts altres llocs.
Gran riquesa per als insaciables. Menor impacte ambiental i menor qualitat de vida per a la població en general.
Des d'abans, la Federació d'Hostaleria està preparant una petició a Sant Sebastià: volen més terrasses: més grans, més horaris, més amplis permisos per a posar música i televisió... Gerrika dona! Més fusta! És clar qui mana.
Fa tres anys el nostre barri va ser declarat Conjunt Monumental pel Govern Basc. Els vilatans no hem vist cap millora des de llavors. Només l'augment de la saturació prèvia saturada. I també la negligència. Petit exemple: tots els dies aquest estiu, tot el matí i moltes vegades a la tarda, els pòrtics de l'antic Ajuntament s'han convertit en un magatzem de begudes de bars. Monument al desastre en un edifici monumental. Diuen que a ningú li fa vergonya.
Ens han prohibit prendre el sol en la rampa de la molla de veïns, no poder banyar-nos sense posar en perill els peus del Nàutic... Ens recorden, sou unes formigues. Compte amb les formigues! Fins i tot amb vinagre, no desapareixem.
Sant Sebastià no era la cinquena marabla del món, ni la centèsima, a pesar que molts donoxtianos l'han volgut creure. Però era un moñoño. Cada vegada més, en alguns ambients, principalment en el nostre barri, estem tocant la cresta de la vulgaritat i la cutreza, com a l'Everest.