Amb Bago! arriba a la fase de socialització del sofriment. En aquest novè programa, hem vist sofrir a María Amolategi. I ho diem en veu alta: no valia la pena passar per aquest tràngol. El programa ha posat en destrets el coach que fins ara ha destacat per la seva honestedat, actitud positiva i entonació impecable. Amolategi ha demostrat que és l'únic que no està jugant un paper entre tots els coaches: espontani, alegre, més natural que un iogurt de Mahala.

Per això, sembla un parany miserable la que li ha preparat la direcció del programa, capaç de destruir a qualsevol persona de bon cor.

Sí, ja ho sé, el programa ha entrat en la fase de finalització, com s'ha ficat la Champions League en semifinals – perquè, vau veure aquest Gol de Messi des dels 29 metres? És increïble això d'aquest noi, de veritat, i aquí ja s'han acabat les ximpleries i les forces reservades per a la pròxima. Cal donar-ho tot i un detall pot marcar la diferència: Acabar de ser actor de Go!azen, tot a la perfecció, famosa i multimilionaria –bo, potser no tant, però és lliure somiar–; o acabar com un artista wannabe més que ningú s'acordi, de talent xou a talent xou com a gos deslaya.

Però el que se li ha fet a Amolategi no té nom.

Anem, perquè pugui explicar-ho: avui hem vist l'últim dol en Bago!az, Aintzane i Kimetz cara a cara. I com no era clar qui guanyaria, tots dos han preparat una cançó per a la gala que anava a començar després amb l'actuació de María Amolategi.

De fet és bastant difícil valorar amb un vot senzill el treball d'algú que ha estat suant, plorant, plorant, sagnant, fins que una cançó surti bé amb tu tota la setmana. Les emocions es disparen a qualsevol part quan arriba aquest moment, com es dispara una ampolla de Coca-Cola que li tira un Continent (si no l'heu provat, demani ajuda d'un adult abans de començar).

Total, en el dol, Amolategi ha votat a favor de Kimetz, que ha votat a favor. Aintzane ha guanyat el dol. Un drama. Després de la decisió que ha pres, hem vist molt afectat a l'ex cantant del grup Sugan, Klaro, que havia de sortir amb Aintzane a cantar, gairebé al carrer, i, per a posar més INRI a l'assumpte, sense prendre's temps per a respirar, ha començat a reivindicar l'actuació de Xabier Saldias i Iker Gutiérrez, que des que emeten les gales els divendres, passen en directe a cantar, un canal més gran.

Bé, perquè això, ja han començat a cantar Iker i Saldias, combinant tres cançons dels Beatles. Aquesta ha estat, si no m'equivoco, la primera vegada que Saldias cantava disfressat, i fer un experiment així quan la competició està tan renyida, és una altra mala decisió de la direcció del programa. Després de fer unes derrapatge, Lennon i McCartney han arribat al final de les cançons i, per una vegada, quan estava d'acord amb la valoració que feia Baglietto, Amolategi ha entrat en un debat que començava amb extrems cada vegada pitjors entre Iker i el coach eibarrés.

Per a defensar a Iker, per descomptat.

Aquí hem d'obrir un parèntesi per a explicar aquesta actitud: en la crònica de la setmana passada, com va comentar Kepa Matxain a.k., d'Añorga, és bastant evident que alguns coach tenen un especial afecte a uns competidors: Saldias se li surten espurnes dels ulls quan veu a Eider, i Amolategi també es posa molt afectuosa amb Iker. Hi haurà qui per aquestes actituds pugui acusar els coach de falta d'objectivitat i potser no falten raons. Però jo crec que cal mirar més enllà: en aquesta societat cizallada, cada vegada menys es veu aquesta dolçor en la televisió, perquè la violència, el sarcasme i el cinisme han guanyat la batalla, i els qui volem una societat basada en la tendresa mútua, hem de protegir aquestes manifestacions públiques d'amor una mica tímides.

Així estava la cosa per al coach beasaindarra, que havia de cantar amb ell la sensació de culpa del seu rival, i que ballava l'aurresku sobre la corda dels equilibristes, un rival que li entendreix els ulls des que va cantar aquell Shallow atòmic en el primer programa. Per tant, és normal que en gairebé tot el programa, quan les cambres li enxampaven, estigui bastant out.

Després li ha arribat el moment de cantar amb Aintzane. I la cosa no ha funcionat. No hi havia química, no hi havia espurna, no hi havia energia en la terminologia de Bago!az. Aquests rostres d'Alex Sardui i Iker Villa resum, més o menys, l'escena.

És una pena. Molta pena. De fet, s'ha posat de manifest que la unió d'un dels millors competidors del programa i coach, diguem de nou, un dels més honestos, positius i amb intonaciones més impecables, no serveix per a molt davant les situacions angoixants que imposa la direcció de Bago!az.

S'han emès els vots i s'han proclamat els tres artistes que menys punts han obtingut. Per a fer la situació encara més dramàtica, dos concursants, Jokin i AINTZANE, han aconseguit els mateixos punts –el que li han fet a Jokin una vergonya: té tot per a guanyar, però els coach veuen menys que Serafín Zubiri– i això ha demanat un nou vot del jurat.

Sigui o no ser, viure o morir, això era el que Bago tenia en aquest moment.

I encara que en aquesta ocasió Amolategi ha votat a favor d'Aintzane –“aber, he cantat amb la mateixa petició”, explica–, Jokin s'ha quedat en el programa i Aintzane ha sortit.

Ha estat molt dur. Molt. També per al concursant, per descomptat, però qui s'acorda en aquests moments de l'estat emocional dels coach? Els cuida algú? Hi ha algun grup de psicòlegs en ETB per a ajudar a superar aquest tipus de moments traumàtics? Algú es preocupa de tractar adequadament les seqüeles que provoca el programa? Qui li retornarà a Amolategi la innocència que ha perdut en aquest programa? Qui li retornarà el somriure després de veure's obligat a prendre decisions més difícils que en una tragèdia de Sòfocles?

Qui? Perquè, Danaek, els guanyadors d'aquest programa. Amolategi ha triat perquè sigui el seu coach la setmana que ve. És la primera vegada –com vostès, jo també estic intuït amb la dada– que trien després de guanyar. S'alegra. Al final de la sessió, aparentment, se li han relaxat els dolors i les magañas del calvari que li han fet sofrir i se li ha tornat a veure amb un somriure. Encara sort.

Però si aquesta serà la dinàmica que es durà a terme a partir d'ara, Bago! s'està orientant cap a un nínxol molt masoquista del públic. Jo, per part meva, no sé si podré tenir la integritat d'aguantar un altre programa com aquest. Potser la decisió més intel·ligent és desconnectar fins que arribi la final.