La crisi ecològica està íntimament lligada al model socioeconòmic que hem construït i a les necessitats bàsiques que en el dia a dia, però que són inevitables per a viure: alimentació, energia, aigua, salut, habitatge, cultura, etc. El medi ambient i les vides en general s'han posat a favor del capital. Ara, encara que els impactes de la crisi ecològica són irrenunciables, el capital pretén crear noves condicions per a continuar reproduint els seus objectius en nom de la transició (suposada) verda i digital.
Per contra, en els últims anys s'han emprès diversos projectes per tot el País Basc amb vocació d'alternativa, des de l'agroecologia, la vigilància comunitària, la cultura… i també des de l'energia en els últims temps, que no donen una solució integral al problema que ens enfrontem i que ens obliguen a reduir el nostre consum energètic.
En aquest sentit, volem assenyalar concretament:
• Per a definir una direcció i prendre decisions, considerem necessari partir d'un diagnòstic propi del model energètic basc. Primer, conèixer d'on es proveeix la nostra demanda energètica, en què gastem i quins són els seus impactes amb transparència, especialment per a prendre consciència de la dimensió del problema de la crisi energètica i ecològica. I des d'aquest punt de vista de la dependència energètica, haurem de determinar d'on reduirem el consum, tenint en compte que el món és limitat i que els recursos per a mantenir aquest sistema estan a punt d'esgotar-se i vivim molt per sobre de les fronteres del planeta. Amb això podrem definir el model i la dimensió de les infraestructures de generació d'energia.
• A més, no creiem que sigui un problema estar a favor o en contra dels projectes eòlics que existeixen i que es volen situar en Araba, Navarra i altres territoris, perquè entenem que aquests molins de vent no respondran en absolut al problema i a la demanda energètica que tenim; perquè les crisis i les necessitats energètiques interpel·len al nostre mode de vida i al nostre model de producció i consum. Per això, és necessari anar més enllà d'una lògica de substitució de les energies fòssils, i amb aquesta anàlisi profunda de la demanda energètica aclarir de manera transparent per a què i per a qui són els projectes que promouen l'energia i els beneficis. Perquè l'energia no és, com l'alimentació, una simple mercaderia, sinó una condició prèvia per a viure vides dignes. Cal tenir en compte que en la primera meitat de 2022 el preu de la llum va ser un 265% superior al de 2021 i un 637% superior al de 2020, mentre que l'any 2022 els gegants elèctrics van obtenir uns beneficis nets de 8.504 milions d'euros, un 28% més que l'any anterior, i la major dada dels últims exercicis.
• També ens sembla raonable tenir en compte les lliçons del passat, perquè no és la primera vegada que ens situem enfront de macroprojectes. Per a això, s'han de plantejar totes les conseqüències i impactes dels projectes eòlics: moviments de terra, construcció de pistes, mortalitat i pèrdua d'ocells i fauna, pèrdua d'hàbitats, diferents tipus de contaminació (paisatgística, cultural, acústica), danys originaris dels materials per a la construcció dels vessants dels molins i gestió dels residus al final del seu cicle de vida, i pocs apunten als danys que aquestes infraestructures causen a les persones que viuen en ells, des de l'inici del procés fins al final. En la majoria dels casos, els habitants del medi rural i els animals que conviuen amb ells, productors d'alimentació.
Això exigeix també establir camins a llarg termini, des del curt termini, amb una mirada integral a les necessitats de la societat (alimentació, energia, aigua…) i a les nostres estructures productives, per a decidir i materialitzar quin tipus d'Euskal Herria volem viure. És el moment de parar aquesta absurda i aterridora manera d'avançar. Des de 1990 hem perdut més de 80.000 hectàrees de terres agrícoles al País Basc, gràcies a decisions d'especulació i artificialización. A més, s'ha esgotat el model de producció i consum agroindustrial d'aliments basats en el consum intensiu d'energia. I és que, a més de l'energia, la dependència alimentària és extrema, lluny de la sobirania alimentària.
És imprescindible, com a agent del moviment agroecològic, explicar la nostra disposició al debat davant la situació que vivim i els últims projectes energètics que s'estan presentant, ja que és urgent establir criteris mínims ecològics i socials. Al mateix temps, volem mostrar la nostra posició: volem alliberar les nostres muntanyes i entendre el seu defensa com a autodefensa agroecològica. Per això, animem a la ciutadania a implicar-se en els grups existents i a participar en les activitats que organitzin.
Creiem que necessitem accions i estratègies a curt, mitjà i llarg termini, i que aquestes estratègies per a construir futurs desitjables siguin justes, alliberadores i vivideras per a tots.