La Diputació Foral d'Àlaba i el Govern Basc, com s'ha difós en diversos mitjans de comunicació, estan plantejant nous projectes en el jaciment d'Iruña-Veleia en els pròxims anys: convertir la ciutat romana en una escola de jaciments i un laboratori de pràctiques; promoure la recerca científica en el patrimoni cultural; oferir una cultura de qualitat en el turisme i generar valor social; i, finalment, dissenyar un pla a llarg termini.
No estic en contra de la innovació, perquè Iruña-Veleia val la pena, però sembla que volen ocultar el debat que s'ha mantingut en els últims setze anys entorn de la falsedat de l'autenticitat dels grafits i això seria un greu error. Perquè encara no s'ha resolt l'assumpte, encara que hi ha hagut una condemna:
"Centenars de peces encara no han estat netejades per l'objecció de la Diputació d'Àlaba"
Als grafits atípics que es van donar a conèixer en 2006 no se'ls ha realitzat encara prova de datació. Dels 291 grafits, només 37 han estat objecte d'alguna mena d'anàlisi en laboratori, realitzats per una sola persona, bastarà?: un de cada 37 els va considerar com a autèntics i 36 falsos. Però a altres 254 grafits (87%!!!) no se'ls ha realitzat cap anàlisi, estan en els ‘llimbs’, entre ells tots els realitzats en l'os, el maó i el vidre.
Centenars de peces encara no han estat netejades per l'objecció de la Diputació d'Àlaba. Encara que l'Ertzaintza va completar un complet informe policial no va revelar qui eren els falsificadors, ni com es van cometre les falsificacions en qualsevol moment. L'acció ‘criminal’ està, per tant, sense esclarir.
Encara que el jutge va condemnar a Eliseo Gil, va escriure en la sentència frases com: “No s'ha demostrat prou que ell mateix va elaborar grafits contemporanis per si mateix”. Eliseo Gil recorre la sentència. Que cadascun tregui les seves conclusions.