Al novembre de 2019, vaig assistir a una xerrada sobre el basc i la sociologia en el Museu Sant Telmo de Sant Sebastià, amb motiu d'unes jornades sobre el basc. Una trentena de persones ens acostem a la sala per a informar-nos dels resultats d'un estudi sociològic realitzat per l'Ajuntament de Donostia. La majoria de nosaltres érem amics de més de quaranta anys.

Quan van començar a donar a conèixer el treball de recerca, em va cridar l'atenció que la persona que va realitzar la recerca no fos euskaldun. Em va semblar estrany, però vaig escoltar les seves explicacions atentament.

L'objectiu principal de l'estudi era registrar l'ús del basc al carrer en la Comunitat Autònoma Basca. Després de diversos mesos de treball de camp al carrer, després de realitzar anàlisis estadístiques, ens van donar a conèixer els resultats en la xerrada, en castellà.

Ens van ensenyar mapes d'ús en alguns llocs on la presència del basc és major i en altres menor. En els barris de Martutene i Altza de Donostia-Sant Sebastià, per exemple, el basc només té una presència del 10% al carrer. No em va sorprendre, perquè hi ha motius per a això.

Quan van començar a desgranar els detalls de l'estudi, em van semblar notables alguns dels paràmetres de l'estudi. Un d'ells era la grandària dels habitatges i el nivell de renda dels veïns. Segons l'estudi, els habitatges són més grans en les zones en les quals viuen més euskaldunes i els ingressos econòmics també són superiors a la mitjana. És a dir, l'estudi mostra la imatge burgesa dels bascos: tenim més diners que els que només parlen castellà i vivim en habitatges més grans.

Aquest paràmetre em va semblar estrany. La grandària dels habitatges és important? No obstant això, em va semblar més curiós que l'estudi no fes cap referència a una altra variable o raó evident que es troba darrere de la situació actual del basc, és a dir, no analitzés la influència que tenen els immigrants en el basc. Com no ha lligat el treball de recerca la presència d'immigrants i el descens de l'ús del basc? És evident, al meu entendre, que la presència massiva de persones procedents d'altres països fa 60 anys ha disminuït l'ús del basc en Altza. Per què la recerca sociològica no informa d'això?

Fa uns 60 anys, Altza era un barri de caserius i la major part dels seus habitants eren bascos. A partir d'aquesta època, els caserius van ser derrocats i en el seu lloc es van construir grans blocs de cases per a acollir a famílies procedents d'Espanya. Aquesta arribada va canviar per complet la situació i va disminuir notablement el nombre d'autòctons, de vascoparlantes. A partir de llavors la majoria dels veïns eren castillanos i no parlaven en basc.

Igual que en Altza, això ha succeït en molts altres pobles i barris d'Euskal Herria. Sestao, Barakaldo, Portugalete, Errenteria i molts altres llocs són bona mostra d'això.

Vaig preguntar per això a l'investigador. Però ell em va declarar que les meves conclusions eren falses. En la seva opinió, el que ens explica la recerca és just el contrari. La recerca rebutja algunes de les coses que crèiem. Per exemple, sempre hem relacionat el món rural amb el basc, i segons l'estudi això és equivocat, ja que en molts pobles de la Llanada Alabesa no es parla basca.

No podia creure-ho! Com podia dir això? Fa cinc-cents anys que en la Llanada Alabesa no es parla basca, i així li ho vaig dir. Castella va conquistar en 1200 les terres alabeses, que fins llavors eren de Navarra, i el basc va començar a desaparèixer gradualment des de llavors. La situació d'Àlaba és molt diferent.

Després de la presentació de l'estudi, he reflexionat sobre el tema. Potser no és casualitat que aquesta recerca sociològica no hagi tingut en compte la influència dels immigrants. Si l'estudi digués una cosa així, “entre les conclusions que hem tret es veu clarament que els immigrants perjudiquen el basc”, la frase no seria políticament molt bonica. Faria olor de racisme. Però, quin objectiu té el treball de recerca, analitzar la realitat o fer política?

Avui dia, en el nostre País Basc, és evident la hipocresia cap al tema en totes les institucions públiques i privades. Les institucions no tenen el valor de fer front a la immigració massiva i, perquè no les critiquin, donen ajudes a la immigració, incloses les econòmiques. La situació no és gens fàcil, ja que es diu racista a tot el que critica aquesta immigració massiva. La llibertat d'expressió, de fet, està molt limitada en l'actualitat. Sent això així, com s'atrevirà un estudi sociològic a dir una cosa així?

Estem disposats al fet que el basc, Euskal Herria i la resta de les nacions petites d'Europa desapareguin juntament amb l'ona de la immigració? Aquest és el perill evident de la immigració massiva. No hi ha més que veure què li ha passat al basc en els 100 anys d'industrialització, ja que ha sofert més mal que en els 10 mil anys anteriors. Euskal Herria té tres milions d'habitants i hi ha molta gent d'origen basc a tot el món, però només parlem basc uns 700.000. És una dada molt a tenir en compte.

Hi ha qui diu que els menors de quaranta anys són euskaldunes en la CAB, perquè a les seves escoles han tingut l'oportunitat d'aprendre basca. Però això no és cert. Perquè el nostre sistema educatiu no garanteix en absolut que totes les persones que estudien en la CAB siguin capaces de comunicar-se en basca. Només hem d'anar a Altza o a Bilbao i tractar de parlar en basc amb qualsevol persona de 30 anys. Els bascos vivim en una bombolla i sovint d'esquena a la realitat.

Tornant a l'argument principal, haig de repetir la pregunta: estem disposats a posar en qüestió la diversitat del món per a protegir els drets dels immigrants? No siguem hipòcrites. A conseqüència de la nostra conducta passiva, les nacions, les llengües, les races i les cultures estan en procés d'extinció. No serveix plorar més tard.

Cal abordar el tema i obrir el debat sobre la immigració massiva, sense complexos ni insults, perquè els drets de les persones immigrants són compatibles i la garantia de la nostra existència.