- Les evidències científiques relacionades amb l'agroecologia són fonamentals en el disseny de polítiques públiques sobre sistemes alimentaris. En l'actualitat, les grans corporacions privades vinculades a l'agro-indústria financen les recerques científiques i absorbeixen els espais de governança. Aquesta és la primera col·laboració d'ASUNEK amb l'Hort Vital d'ARGIA. En el camí dels sistemes alimentaris agroecològics, intentarem aterrar els coneixements que sorgeixen de la recerca i complementar l'alimentació amb les pràctiques dels agents que enforteixen la sobirania alimentària en el dia a dia.
En aquesta paradoxa de la neutralitat de la ciència, busquem evidències científiques per a fer front a l'actual crisi eco-social des de l'agroecologia, abordant polítiques públiques justes i normatives per a enfortir el cultiu local. Per tant, no oblidem que les polítiques públiques actuals es dissenyen de la mà de la ciència induïda i finançada per corporacions privades. Per exemple, els aliments transgènics són imprescindibles per a acabar amb la fam a nivell mundial, les energies renovables representaran el consum d'energies fòssils i garantiran una alimentació prolongada del motor del sistema capitalista, la tecnificació i digitalització de l'agricultura en l'adaptació al canvi climàtic ens salvarà, i un llarg etcètera. Bé, potser hem d'aclarir-ho: els mitjans de comunicació són també aliats interessants a l'hora d'estendre i implantar les evidències científiques.
En aquest sentit, l'agro-indústria és un “lobby” únic, per descomptat, a nivell mundial i també al nostre país! D'això ha parlat IPES Food en el seu últim informe, Who´s tipping the scales (“Nor ajupint balança”), publicat el mes de febrer passat. En concret, la capacitat d'influència de les empreses alimentàries corporatives en els processos de governança agroalimentària a nivell mundial.
Per a revertir aquesta situació, l'informe ens presenta tres principis clau per a transformar les estructures de poder de la governança alimentària. Primer, abordar l'impacte de les corporacions sobre la governança alimentària, adoptar mesures per a reduir el poder de mercat de les empreses. Segon, democratitzar la governança i desenvolupar mecanismes participatius basats en els drets humans per a donar resposta a l'interès públic. Tercer, la creació de processos autònoms, espais per a veus, reivindicacions i propostes de moviments locals.
Aquest canvi d'estructura de poder implica un canvi de paradigma violent, ja que l'alimentació passa de ser gestionada sota interessos mercantilistes a ser un recurs que respongui a l'interès públic. I en aquest nou panorama, l'interès públic sap sincerament quin sistema d'alimentació necessita recuperar (o restaurar) per a garantir la qualitat de vida de tots?