El PSOE i Unides Podem van anunciar el dimecres que l'esmena de la Llei de Memòria Democràtica permetria jutjar els crims del franquisme, ja que els casos no podrien prescriure's i es jutjarien segons la legislació internacional. Però en la pràctica res canviarà. El ministre socialista de Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ha reconegut aquest dijous en Onda Cero que la situació jurídica espanyola serà la mateixa quan s'apliqui la llei: “Es podran fer coses que es puguin fer des de 2002”.
Josu Ibargutxi, membre de la Plataforma Contra els Crims del Franquisme, ha explicat a la web Naiz que és "contradictori" mantenir la Llei d'Amnistia de 1977 i, al mateix temps, aprovar diverses esmenes que tenen com a objectiu no prescriure o amnistiar crims de guerra, contra la humanitat, genocidis i tortures. Ha explicat que perquè les esmenes proposades pel Govern tinguin valor real cal derogar, almenys en el segon article, la Llei d'Amnistia. No obstant això, Ibargutxi ha traslladat a Berria que la correcció de la llei és “un pas endavant” i que té “un gran valor simbòlic”: “Aquesta esmena va pel bon camí”.
Requeriran majoria de vots
El Govern espanyol haurà de negociar les esmenes a la Llei de Memòria Democràtica per a aconseguir la majoria necessària per a aprovar-les i aprovar-les. El parlamentari d'ERC, Gabriel Rufián, ha acusat des del primer moment al PSOE i a Unides Podem de “enganyar” la ciutadania i de “vendre fum”. Rufián ha demanat una modificació de la Llei d'Amnistia, però ha assegurat que el PSOE no vol fer-ho perquè: “Seria acceptar un error comès fa més de 40 anys”. En qualsevol cas, s'ha mostrat disposat a negociar amb el Govern basc si així ho considera oportú.