Ha considerat que les últimes dades són catastròfics.

Fa temps que veníem advertint que això anava a succeir amb la política lingüística que estaven fent. Per primera vegada en la història, les persones que parlen gallec són menys que les que parlen castellà. Les dades de menors de 15 anys són especialment preocupants. El 32,4% diu no saber res.

Vostè ha esmentat la política lingüística del Govern del pàg.

De què és el resultat? Per a començar, l'hegemonia de l'espanyol. No és una cosa nova, és una cosa històrica. D'altra banda, les polítiques lingüístiques que el pp ha aplicat a partir de 2009 han accelerat el seu descens. L'hegemonia d'Espanya era el context en el qual les polítiques lingüístiques han reduït més els espais en els quals es parlava el gallec.

Això ens ha portat a una emergència lingüística extrema. Si aquestes polítiques no es corregeixen i no es garanteix que el gallec sigui present en tots els àmbits i per a tots els usos, serà molt difícil revertir.

És curiós perquè, en teoria, amb el diagnòstic totes les forces polítiques es van unir. Des de 2004, quan es va elaborar el pla general de normalització del gallec, s'han adoptat una sèrie d'objectius i mesures concretes, però quan va arribar el PP es va tirar a les escombraries. No es va aplicar res i aquest és el resultat.

No esteu especialment impressionats pels resultats, però en poc més de cinc anys el descens ha estat molt pronunciat.

Estem justament sorpresos. En educació es prohibeix l'ensenyament de Matemàtiques, Física, Química i Tecnologia en gallec; pràcticament es descarta el gallec en Educació Infantil; el material didàctic digital que ofereix la Xunta està implantat en el 60% dels centres i a penes hi ha res en gallec... Són només alguns exemples de la situació educativa. L'objectiu de l'Administració era rebre en gallec al ciutadà que accedeix a qualsevol oficina pública. No es compleix en cap lloc. En l'àmbit de la justícia, per exemple, l'ús és inferior a l'1%, el programa informàtic no té opció gallega, el personal de justícia no té obligació de conèixer l'idioma... L'oferta de la televisió pública per als més petits se situa en el 2,7%. En una situació similar es troben, per exemple, les activitats d'oci i l'àmbit econòmic.

Diu que el PP utilitza una estratègia per a subratllar que el gallec és cosa de casa.

El tema s'està portant a l'àmbit privat, diu que la decisió de saber el gallec és d'un mateix o de la família. Avui dia, malgrat la voluntat d'utilitzar el gallec, falten oportunitats. Qualsevol que vingui de fora, que es mogui per un carrer de Galícia, i la mesura del poble no té importància, no s'adonarà que en el primer cop hi ha una llengua pròpia en aquest País, encara que té una certa presència social. De totes maneres, el 46% diu que sempre o gairebé sempre parla gallec, però l'oferta i les possibilitats no s'acosten a aquest percentatge.

Com he dit, en els últims quinze anys no s'ha fet res. Si no es fa res per a canviar-ho, els resultats dins de cinc anys seran pitjors. No obstant això, creiem que hi ha possibilitats que les coses canviïn.

Les dades més preocupants són els de menor edat?

Sí, sí, per descomptat, amb molt. El tall intergeneracional és impressionant. Les dades de coneixement i ús són molt més baixos entre els més joves que l'ús familiar. El 40% dels enquestats afirmen que ho fa en gallec en la seva família. Però fora de la família no s'utilitza. D'una banda, hi ha una ruptura en la transmissió intergeneracional, però, per un altre, els factors suprafamiliares fan que els nens tinguin menys possibilitats d'utilitzar la llengua.