Aprofitant que el 17 d'octubre és el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, Argilan ESK, plataforma de lluita contra la pobresa i l'exclusió, ha considerat que és una data interessant per a realitzar una nova aportació en matèria de pobresa, en contraposició al que el Govern Basc ve presentant des del mes passat aprofitant la publicació de les taules numèriques de l'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials de 2022.

Partim de la tesi que ni el creixement econòmic ni el treball (l'ocupació) són garantia d'erradicar la pobresa, com no són els mecanismes de lluita contra les desigualtats. Cada vegada és més evident en la història d'aquesta era neoliberal, insuportable i ecològica del capitalisme, en la qual estem atrapats en les tres últimes dècades, que la concentració de la riquesa s'ha convertit no sols en un mecanisme fonamental del funcionament del sistema capitalista, sinó també en una causa d'incapacitat per a erradicar la pobresa.

Segons l'informe de Riquesa Global de 2022 de Credit Suiss, el 1,1% de la població mundial té més d'un milió de dòlars (915.800 euros) i controla el 45,8% de la riquesa global; el nombre de milionaris mundials ha crescut ràpidament en els últims anys, superant per primera vegada en 2020 l'1% de la població adulta. La riquesa afegida dels súper rics mundials s'ha multiplicat per cinc, passant de 41,4 bilions de dòlars en 2000 a 208,3 bilions en 2022, i la seva quota mundial de riquesa ha passat del 35% al 46% en aquest període. Per contra, el 50% de la població mundial té menys de l'1% de la riquesa global.

El mes passat es van publicar les taules 31 de l'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials 2022. La valoració del Govern Basc i d'altres institucions ha estat unànime, havent-se millorat les dades de pobresa en la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV) en totes les seves dimensions, tant pel que fa als tipus de pobresa com a la seva distribució col·lectiva i territorial respecte a l'enquesta de 2020. El relat del Govern Basc sobre la lluita contra la pobresa conclou que anem pel bon camí quant a les polítiques de lluita contra la pobresa.

En Argilan ESK no compartim el relat oficial, encara que admetem que la majoria de les dades aportades per l'enquesta de 2022 mostren una disminució de la pobresa respecte a l'enquesta de 2020. El nostre relat sobre la pobresa a Euskadi, després de llegir les taules de l'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials de 2022, es contraposa al realitzat pel Govern Basc:

1. Com és habitual, les interpretacions oficials de la pobresa que estem acostumades posen en primer pla les formes de la pobresa més greu. I no és una cosa que ens sembla il·lògic. No obstant això, sobretot les crisis econòmiques, socials i ecològiques que venim enfrontant des de la Gran Recessió 2008-2012, estan afectant els ciutadans que fins ara dèiem de classe mitjana, i estem posant en dubte si són de classe mitjana cada vegada més, perquè tendeixen a descendir en la piràmide social. Per això, nosaltres donem a una dada de la taula de l'enquesta de 2022 que no se li ha donat des de les institucions, que diu que les persones en risc d'absència de benestar, que en 2020 eren 424.649, el 19,6% de la població total de la CAPV, han pujat a 482.720 en 2022, és a dir, al 22,3% de la població.

2. El quadre de l'enquesta sempre atreu la nostra preocupació principal i mesura l'impacte de les prestacions del Sistema Basc de Garantia d'Ingressos i Inclusió Social (RGI), la Prestació Complementària d'Habitatge (PCV) i les Ajudes d'Emergència Social (AES). Aquesta política del Govern Basc, que és la base de la lluita contra la pobresa a Euskadi des de 1989, mai ha tingut vocació d'erradicar la pobresa, sinó de conformar-se amb viure amb la pobresa, i d'obtenir beneficis polítics en termes de pau i control social. Per això, es valora més la reculada de la població atesa a través d'aquest sistema de prestacions en 2022 a 120.594 persones (5,6% de la població en risc de pobresa) enfront de 127.953 persones en 2020 (5,9% de la població en risc de pobresa), i no s'ha ferit el dit en un model de 34 anys que deixa dèficits tremends, que:

a. Deixa a 39.143 persones sense accés a prestacions (1,8% de la població en risc de pobresa), malgrat ser molt pobres, perquè no compleixen els requisits i obligacions establerts per la llei. b. Encara manté a 48.244 persones en situació de pobresa (2,2% de la població en risc de pobresa), ja que la cobertura de prestacions els impedeix deixar de ser pobres. c. Mostra que, sumant persones dels dos casos anteriors, 87.387 persones (de les 159.737 persones que componen el col·lectiu de persones en risc de pobresa en 2022, és a dir, el 54,7% del total de persones en risc de pobresa –subratllem que és més de la meitat– han continuat sent pobres, encara que el Govern Basc va posar en marxa fa més de tres dècades una política empobrida de pobres. De veritat, no creiem que sigui un resultat d'orgull.

3. L'Enquesta de Pobresa i Desigualtats Socials, encara que teòricament hauria de mesurar en profunditat les desigualtats socials, no ho fa perquè no presenta resultats sobre el nombre de persones en el cim de la piràmide poblacional de la CAPV i sobre la renda i el patrimoni (riquesa). És segur que els processos de concentració de la riquesa que hem vist a nivell global també es produeixen en el nostre territori, però estem acostumats al fet que el Govern Basc, amb la por d'intervenir en la fiscalitat que sempre protegeix el poder econòmic (tant amb les persones que ho exerceixen com amb les seves societats de capital), no doni mai el passo a considerar amortitzat el model actual de lluita contra la pobresa, i a posar en marxa un altre model que faci desaparèixer la pobresa en una societat en la qual impedeixi, en el repartiment de la vida de la gent, en la qual és una societat artificial, en la qual sigui una societat en la qual impurancia personal, en la qual impotència, en la qual impedeixi.

En Argilan ESK estem lluitant per la implantació d'una Renda Bàsica Incondicional que garanteixi a tots els ciutadans i ciutadanes de la CAPV uns ingressos mensuals individuals i incondicionals suficients per a cobrir la barrera de la pobresa, és a dir, unes despeses essencials per a una vida digna. L'aplicació d'aquesta política econòmica requereix una reforma integral de la fiscalitat. A conseqüència d'aquesta reforma, el 20% de la població més rica hauria de pagar més imposats, i del 80% restant el 60% serien beneficiaris nets de la reforma, mentre que l'altre 20% quedaria igual.

Iñaki Uribarri Hernández, membre d'Argilan - ESK