A veure si és possible portar el basc al centre de la festa. Els concerts de la Plaça del Castell d'enguany han estat apostes tan perilloses com gratificants. Fins al moment, Izaro, Chill Màfia i Zetak s'han convertit en un gran èxit. Però per a la quarta nit, no sé si no ha arribat a ròssec pel cansament.

La plaça de Sant Fermín és difícil. El concert de Gorka Urbizu en aquesta presumpta deliri i frenesis col·lectiva de vuit dies ha creat sentiments contradictoris. Per si fos massa tranquil·la, massa tard o que provoqui una baixa. En qualsevol cas, per a quan molts aficionats estiguin a punt de donar l'una, a l'espera que es decideixi què fer.

El concert ha arrencat amb un concert en el qual el protagonista s'ha posat a escena després de les bandes. No soc un entès en música, però m'atreviré a dir que és una gaudida. Últimament ens hem acostumat a propostes amb molts estímuls, la qual cosa porta Urbizu tendeix al simple: melodies, veu neta, detalls de cada instrument, silencis curts i colors que s'il·luminen en una tela blanca.

Una altra dels dubtes era si tocaria només les cançons del primer àlbum. O dit d'una altra manera, ens oferiria una cançó de Berri o no. I sí, però no sols. El de Lekunberri ha fet gestos i homenatges a nombrosos projectes de la seva trajectòria. També han participat Peiremans, Katamalo i, com no, Berri Txarrak en la veu de Gorka Urbizu. I, a més, unes primes tracks que no esmentaré si hi ha qui encara no ha vist el concert. També és veritat que molts hem pensat que algunes de les cançons d'Inici Bat podien haver estat les que s'havien quedat fora dels projectes anteriors.

Però per a molts precisament això és el que serà la desil·lusió. Esperarien alguna cosa, per l'expectativa del que no és. Uns pocs han marxat abans que acabés l'actuació. També hem vist les llàgrimes d'uns altres. Una (més) parella besant-se. Proveïdors ambulants –als quals també els agraeixo molt el seu fred–. Els oients s'agarren de les espatlles i canten. Un grup que està tocant a gust.

Potser no és el concert més multitudinari ni el més ballable. Però ha estat, com diem els pamploneses, un moment. I això també val. Res més.