El títol pot sorprendre moltes persones perquè els processos de gentrificació s'esperen als pobles de la capital i la costa (un entorn decadent es posa de moda per les innovacions i, a causa de l'augment dels preus, els veïns no poden continuar vivint en ell). Com és sabut, també hi ha turisme interior, que té com a objectiu la muntanya i el bosc.
En aquest últim cas, a causa de l'evolució turística que s'està duent a terme en l'Alta Navarra en els últims anys, la localització d'un habitatge s'està convertint en un problema molt greu, en alguns pobles i valls més que en uns altres. No hi ha dubte que el major problema de la vall és la despoblació i l'envelliment social. Déu meu! ! Als pobles pirinencs no tot és bucòlic; en els periòdics i en els programes de televisió ocorren més coses que els missatges que s'escolten els responsables polítics.
Darrere d'aquests pobles cuidats i bells paisatges, hi ha autèntiques vides, llocs de vida de les persones. Com a tot arreu, el nostre entorn està organitzat pel nostre ritme de vida: necessitat d'anar a treballar, d'arribar a acords entre diferents, dia a dia, rutina… Això comporta la necessitat de colpejar infinitat de portes i papallones per a poder fer/dirigir/aconseguir qualsevol cosa.
"La cerca d'habitatge s'està convertint en un problema molt greu a causa de l'evolució turística que s'està duent a terme a Navarra en els últims anys"
Aquesta falta d'habitatge afecte especialment a dos col·lectius: els joves (tinguin o no projecte familiar) que han decidit realitzar un projecte de vida als seus pobles i valls i els que acudeixen a treballar. Aquests dos grups tenen necessitats i realitats diferents.
En aquest text es parla del cas de les persones que acudeixen a treballar. Normalment en aquestes valls les ofertes de treball són les següents: Vinculats a l'Administració (secretàries, docents, mèdics/infermeres, veterinàries…), a la cura (pel fet que la població és antiga, les tasques de cura pesen molt) i a l'hostaleria.
En els tres casos ens trobem amb el mateix problema. Els treballadors que venen a cobrir aquests llocs de treball no tenen on viure, perquè no hi ha previsions per a cobrir aquestes necessitats, o perquè el que s'ha fet fins ara no ha estat suficient. Els ajuntaments no tenen recursos econòmics i al Govern de Navarresa l'única cosa que li interessa és vendre una bona “foto”.
L'oci i el plaer dels visitants valen més que el dia a dia dels vilatans. És a dir, mantinguem l'entorn als ulls dels visitants, bell, accessible... complint totes les necessitats i desitjos dels visitants; posant en segon pla el dia a dia dels seus habitants. És cert que el turisme és una important font d'ingressos a la vall, però fins al punt de perjudicar la vida quotidiana dels vilatans?
És a dir, la millora i les inversions dels pobles van en aquesta direcció. Es preval el confort dels visitants, per davant del benestar dels residents.
Les regulacions i limitacions que se senten en altres llocs no tenen aquí reflex. Qualsevol tipus de turisme és alquilable. A més, sembla que si no destines el teu patrimoni al turisme, perds diners. Potser no paga honradament el lloguer qui el lloga tot l'any?
És paradoxal, al mateix temps, l'escassa visió col·lectiva que hi ha, l'objectiu de la qual és salvar un mateix. Pot ser lícita la gestió de la propietat privada i la llibertat per a decidir què fer amb ella. El més sorprenent, no obstant això, és que, coneixent el que necessita (en alguns casos el treballador de serveis bàsics, el treballador d'hostaleria o el familiar), també vulgui mantenir aquest model de negoci personal.
Si l'única aposta és el turisme, aviat tindrem parcs temàtics en lloc de pobles. Bonics i idíl·lics decorats preparats per al nostre temps lliure, que seran decorats fora de les dates de vacances i oci.
Un altre aspecte fosc del turisme és que els qui viuen en ell no tenen un desenvolupament econòmic a llarg termini, mentre que els qui viuen fora del turisme no poden desenvolupar dignament el seu projecte de vida. Per què? Perquè el Pirineu no té un projecte de país sostenible.
No té tota la ciutadania el dret a viure dignament? No garantirà un projecte sostenible que tots els ciutadans tinguin les condicions per a viure dignament? Els que atenen un familiar major en la residència, els que serveixen pots, els que eduquen als hereus a l'escola, així com els veterinaris que atenen els animals.