En més d'una ocasió he escoltat els més majors de la zona: en el millor lloc de pi, el primer període de pi és molt bo; el segon és pitjor; i en el tercer, després de llevar les seves millors pinedes a la terra, destaquen els pins més tristos. Però sense entrar en aquestes constàncies lògiques, i mancant una reflexió més profunda que el moment demanda, la Diputació que dirigeix la política forestal ens diu que seguirà pel mateix camí: tirar als malalts i promoure noves plantacions. Ampliant les partides actuals per a ajudes... però per a què? Sense obrir més opcions, sense donar més informació i assessorament, per a tornar a tirar-la a la mateixa pineda? O, la qual cosa és pitjor, per a precipitar trossos d'eucaliptus que ningú posa en dubte les seves greus conseqüències sobre la terra? Cuidat! Volem i necessitem boscos vius!

Sense adonar-se que la naturalesa també és tossuda, pensant que la solució prové de la tecnologia, es tracta d'intensificar les recerques i de buscar pins més resistents... O a fer una fumigació d'aire! ! S'han posat en la balança l'eficàcia i els possibles danys a una malaltia tan incerta en tot l'entorn? Per a fer front al caos actual i evitar que uns pocs (airejadors o terratinents) s'aprofitin fàcilment de la situació confusa, necessitem respostes ràpides i raonables a curt termini.

Però si, malgrat els grans recursos, se'ls concedeix per a seguir en les mateixes condicions, no es pot sortir del camí fracassat. Per això, al costat de les mesures d'urgència, és el moment de parar, iniciar una profunda reflexió i buscar alternatives a mitjà i mitjà termini, partint dels buits de les polítiques forestals actuals, per a construir una nova política forestal. I per a això, la pilota està en la teulada de l'administració, des del més pròxim, des dels ajuntaments i fins al govern! Tenint clar que només des del sector no es pot fer front a això.

Per a avançar cap a una silvicultura més pròxima a la naturalesa, a més de la rendibilitat econòmica, hem de buscar l'ecologia i la cultura. Una actuació cofinançada amb els diners de tots i que redundi en benefici de tots, tant dels propietaris forestals com de la ciutadania en general, i que tindrà veritables valors públics. I també en la presa de decisions, convé escoltar la veu de tots!

No hi ha mal arbre! La qüestió és on, quant, per a què i de quina manera es planten, es cuida i es tiren… És hora de conèixer, organitzar i posar en pràctica noves oportunitats i exemples per a impulsar la informació, la formació, la diversitat. El buit de les seccions tallades per a omplir-les de color.