Després de la fase de negociació posterior a les eleccions, PNB i PSE-EE han presentat les bases per a un acord de govern entre tots dos per a “avançar en el benestar, en el progrés, en l'autogovern i en la transformació de l'Euskadi global”. Un document d'onze pàgines detalla els compromisos i activitats que el pròxim Govern Basc recollirà en el seu programa.

El primer eix consensuat és el de les persones en el centre. En ella es recullen objectius com garantir la igualtat d'oportunitats i la igualtat de resultats per a totes les persones, reduir les situacions de desigualtat, etc. De cara a la consecució dels objectius, han identificat les “prioritats populars”, entre les quals es troba l'única referència a la llengua al llarg del document: “Basc. Objectiu: on sigui, en qualsevol moment. Possibilitar l'ús del basc en tots els àmbits de la vida”. En els següents eixos de l'acord (model de creixement i benestar; transformació energètica i sostenibilitat; convivència, memòria i drets humans; augment de l'autogovern), i en els objectius d'aquests eixos i en les prioritats locals, no hi ha esment addicional a la llengua. Més endavant arribaran polítiques més concretes que posin el basc en el centre.

El desenvolupament de polítiques que posin a les persones en el centre ha de prioritzar les necessitats, els drets i el benestar de les persones. És a dir, millorar la nostra qualitat de vida i satisfer les nostres necessitats de manera integral, les llengües són variables imprescindibles per a això.

Si bé s'han fet passos dins de l'administració per a possibilitar l'ús del basc en tots els àmbits de la vida, són conegudes les mancances que existeixen en alguns àmbits, com l'atenció directa i telefònica en alguns departaments, o les mancances que des de fa temps s'han convertit en cròniques en Osakidetza, l'Administració de Justícia i l'Ertzaintza. Encara que les persones estiguin en el centre, estem lluny de garantir els drets lingüístics i d'utilitzar el basc amb normalitat, en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

De la mateixa manera, en l'acord de govern he trobat a faltar altres mesures, com una vinculació entre l'àmbit socioeconòmic i la llengua. Segurament, una vegada format el Govern, els departaments competents en la matèria acordaran les polítiques i mesures i recursos concrets a desenvolupar. I és que, en els últims temps, s'està parlant de l'estratègia del món laboral, de la influència de l'espai socioeconòmic i d'un caràcter estructurant tenint en compte el desenvolupament de la llengua. Una part important de la nostra vida la passem en el treball i una altra part important l'ocupem en el treball dels altres. Les relacions socioeconòmiques no són neutres, tenen una estreta relació amb la distribució de poders i recursos, i sovint generen desigualtats i conflictes, fins i tot lingüístics.

Experts en basc, juristes i representants de diferents administracions, empreses i sindicats estan treballant entorn de les noves estratègies per a euskaldunizar l'àmbit socioeconòmic. No és la primera vegada que reflexionem sobre el lloc que ocupen les llengües en aquest àmbit.

Ara que el pròxim govern de la Comunitat Autònoma Basca està a punt de conformar-se, vull convidar al nou Govern a somiar la situació ideal, a actuar amb ambició i a treballar i acordar els reptes amb la resta d'agents que intervenen en el sistema.

Hem insistit en la necessitat d'una visió sistèmica, hem d'articular un sistema que articuli bé a tots els actors que formen part del món laboral. Per a poder utilitzar el basc de manera còmoda en el món laboral i en tots els espais de l'àmbit socioeconòmic en general, hem d'aprofundir en el camí recorregut fins ara. A través de l'educació cal garantir a les generacions que s'estan euskaldunizando la possibilitat d'utilitzar el basc amb comoditat, també en l'àmbit laboral. Per a crear i estructurar les condicions adequades necessitem una visió clara i un pacte sociopolític nou, ampli, ferm i consensuat, així com una política lingüística, mesures eficaces (clàusules lingüístiques, incentius, garantia del basc en les activitats subvencionades...) que vagin més enllà de la promoció i les campanyes de sensibilització.

Les institucions públiques han de ser promotores i tractores de cara a possibilitar l'ús del basc en tots els àmbits de la vida. Edonon en qualsevol moment Les decisions actuals que situïn el basc en el centre de la ciutat ajudaran a construir un futur que situï a les persones en el centre.

Rober Gutiérrez