El 52,86% dels enquestats han votat oficialment en les últimes eleccions al Parlament Basc. Si se sumen al cens electoral els ciutadans bascos amb nacionalitat espanyola i per tant sense dret a vot –166.695 persones en 2019–, la participació seria del 48,09%. Es poden afegir migrants que, sent nacionalitat, no tenen dret a vot, milers de bascos sense papers, habitants de Treviño i Villaverde Turtzioz, que han quedat sense dret per estar en quarantena (!!? ), vots nuls...

La qualitat ens hauria de preocupar tant com la quantitat. I no estic parlant de qui es vota, sinó d'on. Quants dels votants han votat més a favor que en contra d'alguna cosa? Quants coneixen el programa que han votat? Quants han fet per l'esperit desesperat, per la rutina, per la mera fidelitat a la família política de qui compleix un tràmit burocràtic? Per a fer el recompte més ràpid: Quants han fet amb il·lusió, passió, en la idea que es decideix una cosa important que és bo per a tota la comunitat electoral?

Si la política és d'àmbit públic (polis) i si és personal és polític, tot és política. Vivim temps molt complicats i venen encara més complicats. En un temps en el qual la política és més necessària que mai, la despolitización continua guanyant terreny entre la ciutadania i cada vegada està més raptada en les institucions que fan antipolítica. L'última campanya electoral i els seus resultats són alhora una conseqüència i una causa d'això.

Enfront del col·lectiu Penko, es necessiten propostes constructives. O, de la mateixa manera que s'incendia la terra esgotada perquè doni nous fruits, cremem el parlament –és una broma, senyor jutge de policia–. O omplim el tràmit amb força i repetim les eleccions amb un 5 (50%) fins que superem l'examen –és encara més, companys de la ciutadania soferta-. O creem actituds, espais, formes i mitjans més interessants per a fer política, si es vol, en un primer moment en la convivència amb els majors –no és broma, encara que en aquests moments el sembli–. En cas contrari, l'antipolítica nostra que anomenem política continuarà sent el dia de la marmota i, com diu aquest, en el regne marmota, Urkullu marmota és rei.