La presentació d'Argiantza Lizarralde ha tingut lloc en Donostia-Sant Sebastià, però les mesures de seguretat per a fer front a la pandèmia de la COVID-19 han obligat a seguir via streaming les explicacions de la premsa sobre el nou llibre, com ja ocorre amb la majoria dels llibres que s'estan presentant en les últimes setmanes.
Aquesta ha estat la singularitat de la intervenció i el llibre té una altra particularitat: Situat al setembre de 1982, és a dir, en un any concret i en un context ben delimitat. No és molt habitual en la literatura de Lizarralde, més que en dates i dades, ja que es tracta d'una escriptura més pròpia de les escenes, els ambients i l'indecís de l'escriptor pamplonés nascut a Zumarraga.
El protagonista de la novel·la és Ramón Beitia, que en 1982 gestiona diverses sales de cinema: la pantalla gran ha començat a tenir pèrdues econòmiques per a llavors i Beitia comença la seva labor d'inspecció. Després, haurà d'explicar la crua situació al jove cap que s'ha fet amo del negoci que va rebre del seu pare. Lizarralde ha embastat la història que passa en pocs dies en aquesta novel·la de 88 pàgines, en la qual apareixen les sales dels pobles i les persones que treballaven en elles, dibuixades amb un estil tan característic de l'escriptor.
La pantalla gran que va trencar el vídeo
Lizarralde ha explicat que sempre ha admirat a les persones que han estat capaces d'explicar les causes del succés immediatament després que succeís alguna cosa, i a les quals han passat molt de temps de la seva vida investigant el passat. “Sempre m'ha faltat la capacitat de fer aquest tipus d'anàlisi”, ha explicat l'escriptor.
En 1982 sabia on vivia, què li envoltava. “Però malgrat saber d'on estàvem, jo mai vaig ser capaç de saber a on anàvem”. A través d'un record explica com no preveia, per exemple, les conseqüències que anaven a produir al cinema els nous invents: “En l'hivern de 1980 un amic que comprava revistes franceses de cinema em va parlar del vídeo. Ens mirem somrient, increpant”.
El cinema és l'escenografia que travessa aquest llibre, mentre que el verb que pot resumir tota la novel·la és “perdut”, jugat de dues maneres, segons l'autor: d'una banda està la deriva del personatge que realitzarà un viatge de sis dies; per un altre, un món decadent i tot el que està perdent de la seva mà. “És difícil veure l'agonia del món que t'envolta i no saber si en el que ve la teva petjada quedarà”, explica Lizarralde.
Sense nostàlgia
“A qui el present se li fa insuportable, els records li venen”, ha afegit, deixant clar que no ha volgut visitar “el cementiri de la nostàlgia” amb aquest llibre:“Seria inútil començar a embellir el que ha succeït en aquells llunyans llocs. No venim del paradís, no deixarem una herència de la qual estiguem orgullosos”. Ha citat els miratges que van fascinar a molts de la seva generació, la febre que van viure i mentrestant alguns van buscar un lloc en el nou règim.
“Quan van començar a canviar les coses? L'arribada del vídeo és un senyal”, explica. Va portar una ruptura, després van venir uns altres i avui “aquest precipici”, segons l'escriptor. “Llavors es va perdre molt i ara hem après a viure amb el que hem perdut”.
En una entrevista publicada en 2016 per Pello Lizarralde (Elur Bustia, Erein) i al fil de la novel·la, ARGIA va afirmar que no es fia molt dels escriptors que escriuen llibres molt diferents. Són paraules d'un escriptor de llarga trajectòria: En 1978 va publicar la seva primera referència, el llibre de poemes Hilargiak ikarak (sèrie Ustela). En 2002 va publicar la seva novel·la Larrepetit (Erein), amb la qual va obtenir el Premi Euskadi de Literatura.
Els crítics literaris han destacat moltes vegades les sensacions que la seva escriptura provoca en el lector. Entre elles, va destacar les relacionades amb la visió en l'article escrit per Javier Rojo sobre Larrepetit. Aquesta crítica va acabar amb la següent frase: “Es pot dir que això de Lizarralde és també literatura cinematogràfica”. L'ambient dels personatges d'Argiantza era, per tant, palpable des de fa temps, en l'estil de l'escriptor.