La major fugida de presos a Europa, la del 22 de maig de 1938 en el fort de Sant Cristòfor de Navarra, en la qual van morir molts dels presos que van ser capturats i assassinats com a peces de caça –en total 795 presos van fugir i d'ells van ser afusellats en 206 a les muntanyes de la zona–. També ho van fer amb Leoncio de la Font Ramos.

Freixe el Vell, de Valladolid, va ser arrestat en el seu domicili el 19 de juliol de 1936 per enfrontar-se a un grup de falangistes amb una malaltia en el llit i condemnat a cadena perpètua i va acabar en Ezkaba. La seva família mai va saber el que li va ocórrer, "els van dir que havia marxat amb una altra família", ha relatat a la periodista de Naiz Aritz Intxusta la seva besneta, Beatriz Fernández.

Al juliol de 2018 els tècnics d'Aranzadi van exhumar diversos cadàvers en el cementiri de la localitat de Larrasoaña, no gaire lluny d'Ezkaba. Per a això va ser imprescindible el testimoniatge de Paulina Lizoaien, gràcies a l'associació Txinparta. Quan era nen va veure al seu pare enterrant cadàvers amb altres homes: “Dos van mirar cap amunt i altres dos cap avall, dos es van confessar, altres dos no”. Mai es va parlar d'això, però durant tots aquests anys la Larrasoaña ha portat aquesta imatge en la seva memòria. “Ells també tindran una família”, es preguntava.

La recerca genètica amb el banc navarrès d'ADN ha permès determinar que un d'ells és Leoncio de la Font, mentre que els altres tres no han pogut ser localitzats encara. 82 anys després, les restes han estat lliurats a la seva família en un acte de l'Institut de la Memòria celebrat en l'Arxiu Real i General de Navarra. Una de les filles de Leoncio, Paula de la Font, ha recollit els ossos del seu pare de la mà de la consellera de Relacions Ciutadanes, Ana Ollo.

L'acte ha comptat amb la presència de Paulina Lizoain, que s'ha conegut per fi. Paula i Paulina, dues dones d'uns 90 anys, filles de l'enterrat i de l'enterrador.