Les valls pirinenques d'Aezkoa, Salazar i Roncal serien un desert demogràfic de 3,8 quilòmetres quadrats de densitat poblacional (amb una mitjana navarresa de 68,1 habitants per quilòmetre quadrat). A més, el 6,3% d'aquesta població seria major i els Pirineus orientals serien un "geriàtric a cel obert".
Revitalització de la indústria agroalimentària
En l'última dècada, una generació de joves emprenedors està empadronant-se en aquestes valls, la qual cosa ha provocat el renaixement de la indústria agroalimentària. Prova d'això són les empreses dedicades a la fabricació de formatge, juntament amb altres explotacions dedicades a la venda de productes de porc, xai, poltre i vedella ecològica.
En aquest context, el passat 27 de gener, vam assistir a la inauguració del projecte Bordaxaki, liderat pels emprenedors locals Andoni Arizkuren i Iñaki Zoko. Aquesta instal·lació compta amb una planta de transformació de productes de raça porcina coneguda com a "Euskal Txerri" i una botiga de venda d'aquests productes, la qual cosa demostra que la nova saba ha arribat al cor del Pirineu navarrès i que és possible un Pirineu viu i sostenible.
Necessitat de noves ocupacions
Vivim moments decisius per a aconseguir la utopia del Pirinenc jove, viu i sostenible, i és urgent la col·laboració del govern per a rehabilitar habitatges, facilitar l'accés als diners en efectiu i promoure la creació de nous nínxols d'ocupació
La variabilitat del mercat energètic fa que aparegui l'energia verda com a alternativa energètica. Això significa que la indústria forestal actual haurà de transformar-se en explotacions que plantin espècies de major valor afegit o produeixin de manera sostenible la biomassa necessària per a reduir la dependència dels combustibles fòssils, sent paradigma de la planta de biomassa de talles de fusta d'Aoiz (Navarra).
Així mateix, atès que la producció d'estelles de fusta és més barata que la de pèl·lets, no es pot descartar la implantació de noves plantes de biomassa d'estelles als Pirineus. Així, el Govern de Navarra encarregaria un estudi sobre la viabilitat d'una nova planta de biomassa d'estelles en el polígon Iciz de Salazar per a aprofitar les sinergies de les explotacions forestals de les valls de Salazar, Aezkoa i Roncal. De fet, els talls de fusta de pi van augmentar exponencialment a causa de l'important augment del preu d'aquesta matèria primera.
Lamentablement, aquest estudi estaria amagat en un calaix, per la qual cosa ens sembla urgent que les Juntes de les tres valls pressionin al Govern Foral perquè es posi en marxa per a l'any 2025 i, en conseqüència, es creuen llocs de treball fixos que possibilitin el creixement demogràfic del Pirineu navarrès.
Desertització bancària
Segons l'Índex de Vulnerabilitat als Diners en Efectiu (IVAE), una mica més de 36.300 persones (al voltant del 5,5% de la població de Navarra) es trobarien en una situació de "vulnerabilitat" quant a l'adquisició tradicional d'efectiu. A Navarra, des de l'any 2008, han tancat el 41% de la xarxa de sucursals, per la qual cosa unes 42.000 persones de 145 municipis viurien en uns llimbs digitals, ja que un 6,3% serien majors i analfabets digitals, i haurien de fer més de 20 quilòmetres per a realitzar gestions, i a més haurien de recórrer a terceres persones per a utilitzar caixers automàtics, sobretot per la seva especial viabilitat a Pirineus, Vall de Salazar i Roncal.
Escassetat d'habitatge ocupacional
Les iniciatives dels emprenedors locals es veuen obstaculitzades per la falta d'habitatge en lloguer; el cas d'Ochagavía seria paradigma, perquè qui vulgui comprar o llogar un habitatge ha d'anar als pobles veïns, perquè no hi ha oferta residencial en la vila de Salazar.
En conseqüència, la Junta de Salazar i la Mesa del Pirineu hauran de sol·licitar a Nasuvinsa que compleixi amb el compromís de rehabilitar les antigues escoles de Blanca i construir quatre habitatges de lloguer per a pal·liar el dèficit endèmic d'habitatges ocupacionals, ja que sense l'oferta d'habitatges de lloguer no és possible aconseguir un Pirineu viu i sostenible.
En definitiva, al Pirineu vivim moments decisius per a aconseguir la utopia d'un Pirinenc jove, viu i sostenible, i per a aconseguir-lo creiem necessària i imprescindible la col·laboració governamental en la rehabilitació d'habitatges, en la facilitació de l'accés a l'efectiu i en la creació de nous nínxols d'ocupació, per a evitar que els Pirineus es converteixin en "parcs temàtics d'un desert demogràfic".
Germán Gorraiz López, Analista (Ochagavía)