Ha resolt “declarar caducat i finalitzat l'expedient”, anunciant el “arxivament de les actuacions”. En conseqüència, el Govern Basc ha decidit “deixar sense efecte la resolució de 4 d'abril de 2022, que resol el procediment de concurrència”. No obstant això, tal com ha advertit des de la citada entitat, “aquesta resolució no posa fi a la via administrativa i contra aquesta pot interposar-se Recurs d'alçada”.

Recorregut accidentat

Tal com s'ha esmentat, al febrer de 2022 vam tenir coneixement d'aquest projecte. L'empresa Green Capital Development va sol·licitar el 24 de gener d'aquell any la “autorització administrativa prèvia” per a la construcció del parc eòlic en Ezkeltzu. Poc més de dos mesos després, el 4 d'abril, el Govern Basc va triar l'avantprojecte de la citada empresa i “se li va posar un termini de sis mesos” per a presentar la documentació necessària. Així, el passat 30 de maig, l'empresa Green Capital va sol·licitar la “elaboració d'un document sobre l'abast de l'impacte ambiental” d'aquest parc eòlic. Aquest document va ser resolt pel Govern Basc el passat 12 de setembre. Poc després, el 28 de setembre, la citada empresa va sol·licitar l'ampliació del “termini per a sol·licitar l'autorització administrativa prèvia” d'aquest projecte. El Govern Basc va decidir ampliar aquest termini fins al 12 de gener de 2023. A tancament d'aquest termini, l'11 de gener “va presentar entre altres el projecte bàsic i l'estudi d'impacte ambiental” però poc després, el 17 de gener, va sol·licitar “la paralització temporal de la seva tramitació, davant la detecció de possibles interferències amb la seguretat aèria”, almenys fins que l'Agència Estatal de Seguretat Aèria es pronunciés sobre aquest tema.

El passat 20 de febrer, una vegada esgotat el termini i el període de pròrroga, “al no presentar la documentació preceptiva íntegrament”, es va requerir a l'empresa Green Capital la presentació d'aquesta documentació. Poc després, el 2 de març, l'empresa “es va comprometre a presentar l'informe preceptiu de la campanya anual de seguiment de l'avifauna i kiroropterofauna”, a tot tardar a la fi de maig de l'any passat.

Després d'un any sense tenir coneixement d'això, al juny d'enguany la citada empresa va reiterar el seu compromís de fer arribar aquest informe a la Delegació Territorial d'Administració Industrial de Guipúscoa, que ho va presentar el passat 18 de juny. Tres dies més tard se li va sol·licitar que “reiniciés l'autorització administrativa, comunicant-li prèviament que transcorreguts tres mesos sense complir el requeriment, declararia caducat el procediment i consideraria desistida la seva sol·licitud”. El Govern Basc li ha donat de termini fins al 31 d'octubre, perquè pugui realitzar aquest tràmit. Però aquest temps no el va complir Green Capital. En conseqüència, “en haver-se superat els terminis concedits, sense requerir la represa de l'expedient, ha d'entendre's caducat”.

El projecte de construcció del parc eòlic en Ezkeltzu, per avui, no fa un pas endavant.

Advertiment de danys

En Ezkeltzu es projectava la construcció de quatre aerogeneradors de 200 metres de longitud cadascun. La plataforma popular Andatza-Ezkeltzu Bizirik es va crear per a alertar dels danys que això pogués causar i paralitzar el projecte. Amb el tema de gom a gom, entre altres coses, va organitzar una excursió a la zona al juny de 2023. En la visita, van denunciar que el parc eòlic pot posar en perill "el patrimoni natural i cultural que volem protegir". De fet, aquesta instal·lació estava projectada en un espai que es considera "de gran valor paisatgístic i cultural".

"La iniciativa portaria grans moviments de terra, ciment i àmplies pistes en les nostres muntanyes, entre altres danys greus", ha afegit el Departament de Seguretat. Asseguraven que posaria en perill la biodiversitat i perjudicaria la ramaderia local. A més, aquests molins "generen infrarojos que s'estenen a quilòmetres de distància", la qual cosa, segons van avisar des de la plataforma, pot ser causa d'algunes malalties a llarg termini. El parc eòlic, a més, podria posar en perill la memòria històrica local, ja que la zona es troba dins del Sistema de Defensa Saseta de la guerra de 1936. En les excavacions de 2021 es van documentar “més de 3.000 elements”.