El Govern de Castella i Lleó va presentar el passat 20 d'abril en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma un projecte per a la construcció de dos parcs eòlics en la Serra de Gorobel. Tots dos projectes estan ara "en competència amb les empreses", és a dir, les empreses interessades a instal·lar aerogeneradors tenen un mes de termini per a presentar els seus projectes. Una vegada presentat el projecte, la resolució està en mans de l'Administració de Castella i Lleó.

El que succeeix a l'altre costat de la frontera, no obstant això, influeix directament en el medi natural d'Aiaraldea. Pic del Frare i Llorengoz són els noms dels parcs eòlics que Castella i Lleó té previstos en la zona de Gorobel. El primer, el Pic del Frare, comptaria amb 10 aerogeneradors a partir del port d'Angulo per la serra de Carbonilla, en l'alt d'Artziniega.

Al parc eòlic Llorengoz, seguint el límit entre Castella i Lleó i Àlaba, es preveuen 11 aerogeneradors en les proximitats de Tologorri, Mojon Alt i Kobata.

Castella i Lleó competent

L'alerta ha estat activada per la Mesa Eòlica de les Merindades de Burgos, que continua vigent. L'objectiu és defensar els espais naturals del nord de Burgos i alertar dels danys que puguin sofrir els parcs eòlics. Fundat l'any 2000, va ser el primer grup de ciutadans que va ser convidat al Senat d'Espanya l'any 2002. Aiaraldea Hedabidea s'ha posat en contacte amb els membres de la plataforma per a conèixer els detalls dels parcs eòlics que es pretenen construir en Gorobel. Els membres de l'associació expressen la seva preocupació perquè el futur de tots dos projectes està en mans del Govern de Castella i Lleó: “L'Administració de Castella i Lleó és un colador per a donar pas a aquesta mena de projectes destructius, a la nostra comarca ja són molts els exemples”. De fet, els parcs eòlics, que compten amb aerogeneradors de potència superior a 50 megavats, depenen directament del Ministeri d'Indústria i Energia. Per contra, els parcs que es pretenen construir en Gorobel comptaran amb aerogeneradors de menor potència, per la qual cosa han de passar per òrgans administratius menys estrictes.

Des de la Mesa Eòlica de les Merindades han explicat que “informes d'impacte ambiental falsos i falta d'informació” són el pa quotidià d'aquesta mena de projectes: “Hi ha molta falta de transparència, els ajuntaments i les entitats locals tampoc tenen informació suficient. Es tracta d'una normativa a mesura dels empresaris, l'únic objectiu dels quals és el benefici econòmic mitjançant la destrucció del medi natural”.

Els veïns de les Merindades han denunciat que els parcs eòlics es construeixin a costa dels ciutadans i sense cap procés de participació. Segons han assenyalat, les institucions públiques no compleixen amb els acords en el Conveni d'Aarhus (1998), segons el qual els ciutadans tenen dret a participar en les decisions mediambientals

Impacte ambiental

Es tracta d'aerogeneradors de gairebé 100 metres d'altura que s'instal·laran als parcs eòlics de Gorobel. Més enllà del perjudici paisatgístic, els parcs eòlics i les seves obres de construcció, les pistes gegants per al transport d'aerogeneradors, les línies d'alta tensió, etc. “Quan veiem fotos de simulació de parcs eòlics no veiem les carreteres, no veiem les pedreres que cal construir, ni tampoc el trànsit pesat que caldrà travessar Gorobel”, han suggerit els integrants de la Mesa Eòlica, “la destrucció és tan salvatge que no podem imaginar tot el que perdrem per sempre”.

Biodiversitat en joc

Fora de les merindades, també en aquesta part de la frontera s'han començat a difondre missatges en contra del projecte. Juan Manuel Pérez d'Ana és un biòleg que treballa com a guarda forestal de la Diputació Foral de Bizkaia. Coneix molt bé els voltants de la Serra de Gorobel, on ha dedicat diversos anys a investigar la fauna autòctona. Recorda que la Serra de Gorobel està declarada com a Zona d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA): “Allí hi ha nius de molts voltors, voltors blancs i falcons”.

En els projectes presentats no hi ha cap aerogenerador projectat dins d'un espai natural protegit, però sí a menys d'un metre d'aquestes zones, “Empresaris i polítics pensaran que existeix un límit rígid, un mur, entre zones protegides i desprotegides, però no n'hi ha en la naturalesa. El parc eòlic causarà danys tremends en les espècies autòctones”.

Protecció jurídica

Pròximament es presentaran al·legacions als projectes de Gorobel. Des de la Mesa Eòlica de les Merindades han explicat que aquesta és una de les poques vies que tenen per a lluitar contra aquests projectes: “Haurien de ser les institucions públiques les que presentin aquestes al·legacions, però atès que passen pel tema, la ciutadania ha de tirar endavant”.

Es tracta d'un treball important, ja que cada projecte ha de presentar les seves al·legacions de manera individualitzada, i normalment els terminis solen ser molt limitats, sobretot per la falta d'informació. A tot això cal afegir el cost econòmic del procés jurídic.

Per això, diverses associacions que treballen el tema de les eòliques han posat en marxa una campanya de micromecenatge per a crear el fons de defensa jurídica de la Serralada Cantàbrica.

Jesuri i Ganekogorta

No és la primera vegada que s'amenaça amb un parc eòlic a la comarca, sinó que és la primera vegada. El Govern Basc va autoritzar en 2010 la construcció de parcs eòlics en les muntanyes de Jesuri i Ganekogorta.

Un grup de ciutadans van crear llavors la plataforma “Jesús i Ganekogorta Bizirik!” i van realitzar diverses iniciatives per a denunciar els danys que es produirien en els projectes. El projecte més pròxim a l'execució va ser el de Jesuri. L'empresa Guascor S.A. tenia previst instal·lar 8 aerogeneradors per a la generació d'energia elèctrica.

Els ajuntaments d'Aiaraldea també van rebutjar els projectes per unanimitat, i les mocions contra aquests van ser aprovades gràcies al suport de tots els grups polítics municipals. Avui dia, els projectes estan paralitzats.