Els Jocs Olímpics de París van arrencar el 26 de juliol amb una desfilada sobre el riu Sena que es disputa a Londres. Allí, juntament amb la resta dels països participants, van ser presents delegacions d'Israel, Palestina i Ucraïna, entre altres. 15 atletes russos i 17 bielorussos van desfilar també formant un grup d'Atletes Individuals Neutrals (AIN, per les seves sigles en anglès), la manera en la qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha pogut participar després de l'expulsió dels seus respectius comitès olímpics nacionals per "profanar l'alto-el-foc olímpic" a causa de la invasió d'Ucraïna en els jocs olímpics de 2022.

L'endemà de la inauguració, Israel va llançar un atac aeri contra una escola de Deir al-Balah (Gaza) que va posar fi a la vida de 30 palestins i va deixar uns 100 ferits. A Ucraïna, l'Exèrcit rus va prosseguir el seu avanç a la regió de Jarkiv, atacant tres instal·lacions elèctriques. La treva olímpica va entrar en vigor el passat 19 de juliol, quan es va produir un alto-el-foc.

Aquest és l'ambient que s'està vivint en els Jocs de París 2024, que ha portat al Govern francès a ampliar el dispositiu de seguretat davant el risc d'atemptats. Jules Boykoff, professor de la Universitat del Pacífic (els EUA) i expert en Jocs Olímpics, ha explicat que "les forces de seguretat estan pertot arreu, els cossos de policia circulen per la ciutat, molts d'ells amb fusells d'assalt i armes d'ús militar, alguns amb uniforme de camuflatge, uns altres amb uniforme de policia blau".

La frase "el genocidi no és un esport olímpic" va ressonar en la manifestació convocada a París la vespra de l'acte inaugural i en la trobada de futbol entre Paraguai i Israel.

Entre les exhibicions de Simone Biles i les sorpreses com l'or per al rugbi a França, el públic ha mostrat el seu posicionament, sobretot davant els atacs israelians contra Gaza. La frase "el genocidi no és un esport olímpic" es va sentir en la manifestació convocada a París la vespra de la inauguració, i en el partit de futbol entre Paraguai i Israel es va desplegar una pancarta amb el lema "genocidi olímpic", al costat de diverses banderes palestines. La justícia francesa està investigant aquests fets, acusats d'un delicte d'incitació a l'odi racial al país. Segons Boykoff, que participa en aquesta trobada, "la seguretat era molt més intensa que en altres esdeveniments en els quals he participat en els Jocs Olímpics".

També han volgut mostrar l'actitud d'alguns esportistes davant aquests conflictes, que en alguns casos afecten els seus respectius països. Waseem Abu Sal, banderer palestí en els Jocs de París, va lluir una camisa en la cerimònia inaugural, en la qual denunciaven els bombardejos contra nens palestins. El nedador palestí Yazan Al Bawwab va sortir a la piscina olímpica amb el puny enlaire i la bandera palestina onejant en el pit. El judoka algerià Messaud Dris, per part seva, està sent investigat després que la seva categoria li concedís poc més pes del permès i no es presentés a lluitar contra l'israelià Tohar Butbul, penjat del cinturó. Es va sospitar que aquests fets s'havien negat voluntàriament i que s'havien negat a enfrontar-se al jueu israelià, que es va oposar a això. Després de tenir en compte el precedent del seu compatriota i jueu, Fethi Nourine, va ser condemnat a deu anys de presó per negar-se a competir amb Tohar Bulambul en els anteriors Jocs Olímpics de Tòquio. Per tant, caldrà veure quina és la decisió d'END sobre Dris.

La judoka algeriana Messaud Dris, per part seva, està sent investigada després que li concedís més pes del permès en la seva categoria i no es presentés a lluitar contra l'israelià Tohar Butbul.

Aquest cas no coincideix amb el de l'esgrimista ucraïnesa Olga Kharlan, que acaba d'obtenir la medalla de bronze a París després de ser sancionada en els mundials de 2023 per negar-se a saludar al seu rival rus. En aquella ocasió, el mateix president del COI, Thomas Bach, li va enviar una carta de suport i li va assegurar que rebria una invitació personal per a participar en París, amb independència de la condemna de la Federació Internacional d'Esgrima (FIE). Després d'aquesta carta, el FIE li va retirar la sanció i no ha tingut problemes per a participar en els Jocs Olímpics. "Això és per als esportistes del meu país, que no han pogut ser aquí perquè Rússia els va matar", va declarar Klein, que va aconseguir el bronze a la mà.

Neutralitat en dubte

El suport de Bach a Olga Klein es va trencar amb la neutralitat que ha fet el COI i que va aplicar Tòquio en 2020 amb el judoka Fethi Nourine. Aquesta doctrina basada en la independència entre l'esport i la política va ajudar a mantenir unida la NOVA en una guerra freda enmig d'una gran tensió política. En els Jocs de París, no obstant això, ha perdut el seu significat si tenim en compte com ha actuat el COI davant la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i el genocidi israelià a Gaza.

Al febrer de 2022, el COI va condemnar "enèrgicament" la violació de l'alto-el-foc olímpic rus per la invasió d'Ucraïna durant els Jocs de Pequín 2022 i va confirmar la suspensió del Comitè Olímpic de Rússia i Bielorússia del passat octubre. Posteriorment, va crear una comissió composta per Nicole Hoevertsz, vicepresident de la COI, Pau Gasol, membre del Comitè Ètic i Seung Min Ryu, representant del Comitè d'Atletes. En aquest Comitè es van especificar els atletes russos i bielorussos que compleixen els requisits per a formar part de l'equip d'Atletes Individuals Neutrals per a poder estar a París. Per a ser admesos, havien d'obtenir la classificació d'atletes individuals, no pertanyien a l'Exèrcit del seu país i no necessitarien proporcionar-li protecció pública.

El suport del president del Comitè Olímpic Internacional a l'esgrimista ucraïnesa Olga Kharlan va trencar amb la neutralitat amb la qual el COI va aplicar Tòquio 2020 amb el judoka Fethi Nourine

En el cas d'Israel, no obstant això, el COI no va prendre cap decisió en resposta als atacs del seu Exèrcit contra Gaza del 7 d'octubre. Tampoc va canviar de postura el gener passat, quan la Cort Internacional de Justícia va emetre una sentència en la qual advertia que existia un risc real de genocidi, ni al març quan l'informe de l'ONU va concloure que "hi ha motius raonables per a creure que Israel ha arribat al punt que apunta a cometre genocidi". En ser preguntat per això, el mateix Thomas Bach va dir fa poc: "No estem en el negoci de la política, som aquí per a complir la nostra missió d'unir als atletes".

La missió d'unir als atletes també és qüestionada si es té en compte el número de 350 esportistes palestins donats pel Comitè Olímpic Palestí (COP). Entre aquestes víctimes es troben Hasni al-Masdar, entrenador de l'equip olímpic de futbol palestí, o Majed Abu Maraheel, primer banderer olímpic en la història de Palestina, assassinat per la desnutrició en el camp de refugiats d'Al Nuseirat. Així mateix, Israel ha destruït gran part de les instal·lacions esportives de la franja de Gaza i s'ha fet amb l'estadi de Yarmou, un dels més antics de Palestina, com a centre de detenció.

La neutralitat davant els atacs israelians facilita la pràctica del blanqueig esportiu, ja que permet la participació de 88 esportistes locals en els Jocs Olímpics

"La situació de guerra a Ucraïna és incomparable a la de qualsevol altra guerra o conflicte en el món, ja que les mesures i recomanacions adoptades pel COI són conseqüència de la invasió de l'Exèrcit rus en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Pequín 2022", han afirmat les citades fonts.

La fermesa mostrada davant Rússia pel màxim òrgan olímpic ha impedit que es disculpi el seu bel·licisme a través de l'actuació dels seus esportistes a París. Per contra, la neutralitat mostrada davant els atacs d'Israel facilita la pràctica del blanqueig esportiu, ja que permet la participació de 88 esportistes locals en els Jocs Olímpics. El periodista egipci Karim Zidan ha afirmat que almenys 30 d'ells han donat "cobertura" a les forces armades del seu país i a la invasió de Gaza.