argia.eus
INPRIMATU
Front: Quan la solució per a compaginar treball, cura i militància és reinventar el treball
  • En una època en la qual vivien en plena militància; després d'haver separat el treball remunerat i els temps de militància en el seu dia a dia; i quan es van fer mares... es van començar a crear la seva professió per a poder treballar en hores de treball el feminisme que fins llavors havien treballat militarment. El remei, l'exercici i la vigilància de la militància, és com si es tractés de fer malabars. “Estàvem molt a gust en el moviment feminista però de sobte ens vam veure a nosaltres mateixos fora d'aquí, perquè no podíem seguir aquest ritme. Ara treballem en un espai i un horari adequat per a nosaltres”, han explicat els seus companys. El 19 de juny s'ha organitzat un passeig interactiu en homenatge a les dones que van sortir per primera vegada a la Parenceria d'Irun.
ARGIA @argia OlatuKoop sarea @olatukoop 2021eko ekainaren 15a
Argazkia: Dani Blanco.

“Nosaltres venim del moviment feminista” diuen orgulloses les companyes de l'associació Pari. “Hem passat molts anys en el moviment feminista d'Irun. Cadascun de nosaltres teníem el nostre ofici i comencem a ser mares i, a causa dels treballs de cures, en un moment ens quedem sense espai per a la militància”.

Són tres els membres de l'associació que es troba al carrer Pari. Dos d'ells tenen tres fills petits i l'altre està embarassada. Estan en un moment delicat, per tant, per a unir-lo tot.

Però estan fent camí: al principi, cadascun va reduir la jornada laboral que tenia en la seva professió per a poder dedicar una mica de temps a les tasques de l'associació Pari. I a poc a poc, cada vegada li ofereixen més a Parean: avui el que fan en aquesta associació és l'únic treball remunerat per a dos dels seus membres. Però, de moment, les tasques de vigilància ocupen la major part de les seves hores diàries: “En l'associació Pari hem decidit que la nostra jornada completa sigui de 32 hores, ja que volem donar espai a les tasques de cura. I no obstant això, cap de nosaltres té una setmana laboral de 32 hores”.

La companya s'ha mostrat satisfeta amb el que s'està fent: “Aquest treball m'omple molt i estic molt orgullós. Sempre estava pensant en això, però sempre tenia por de deixar el treball i fer el pas. Ara, tinc l'orgull de començar a caminar per un nou camí que cadascú ha triat”.

La sobirania del treball no és el camí més còmode, però aquest curs han estat especialment conscients del seu valor: “La sobirania del treball és l'element principal d'una vida habitable. Si ja de per si mateix és difícil compaginar treball i cures, en la pandèmia ha estat pràcticament impossible. Per a poder fer front a aquest dur curs, per a nosaltres ha estat imprescindible tenir aquesta confiança entre nosaltres, sentir el nostre projecte i poder organitzar-lo a la nostra manera. Hem valorat especialment en aquest curs la sobirania del treball, que sigui a les nostres mans”.

Dues formacions: militància i acadèmica

“Nosaltres en el primer moviment feminista fèiem projectes des de la militància, la pràctica i la il·lusió”. Com necessitaven titulació per a poder treballar amb les institucions, van començar a realitzar el Màster d'Igualtat “així i hem compaginat ambdues: la motxilla que ja teníem és molt valuosa per a nosaltres i dona el que els títols no donen; i a això li hem afegit una titulació per a demostrar davant les institucions que tenim l'oportunitat de treballar”.

Alguns dels projectes que es van posar en marxa en el moviment feminista han creat el que ara fan dins de la seva jornada laboral:

Passejos interactius

“Fa uns 12 anys ens vam adonar que als carrers del poble gairebé no hi havia noms de dones. Entrem en l'arxiu municipal amb un historiador del poble, traiem alguns noms, ens vam posar en contacte amb tots els partits polítics i els vam fer arribar un informe amb les propostes de nom. Amb el pas dels anys, les dones que nosaltres proposem tenen avui el carrer a Irun. Abans eren tres les dones que apareixien en la llista de carrers i ara són dotze, s'ha avançat una mica, però encara queda treball”, han explicat els membres de l'associació.

Aquestes dones, malgrat ser del carrer, es van adonar que al poble ningú sap de la seva aportació. Per a donar resposta a aquesta necessitat, els membres de l'associació Pari van crear un documental, el van presentar en totes les escoles d'Irun i van realitzar una excursió per a arrodonir-lo amb totes les escoles.

Com a desenvolupament d'aquesta excursió, han creat passejos interactius per a qualsevol ciutadà i ciutadana: “En la nostra web hi ha passejos d'aquest tipus que qualsevol persona pot realitzar fent diverses parades a la ciutat, i en àudio o en PDF es pot recollir la seva història”. Els centres educatius d'Irun aprecien i aprofiten aquest material. Entre les dones que tenen nom de carrer hi ha individus i col·lectius que treballen en els oficis que les dones han realitzat al llarg de la història: cerilleros, netejadores de roba, ordinàries...

Enguany es compleixen 25 anys de la primera sortida de dones en la parenceria d'Irun. “Per a commemorar l'aniversari, per a homenatjar aquestes dones i per a reivindicar que la lluita ha de continuar (perquè no acaba fins a aconseguir la parenceria igualitària), hem organitzat un passeig interactiu a la ciutat en el qual recollim el que han donat aquests 25 anys i homenatgem aquestes 57 dones”. Es realitzarà el dissabte, 19 de juny, a les 11.00 del matí, des de la plaça de Sant Joan. Per a participar és necessari inscriure's en info@parean.eus.

De vores

Tal com es veu en la manera de treballar i en els projectes que realitzen, el feminisme sempre s'insereix en la seva activitat, però també es treballen altres àmbits: “El projecte que tenim ara a les nostres mans està relacionat amb la segregació escolar. En els nostres projectes intentem compaginar el tema de les persones immigrants amb el de les persones majors.En definitiva, som una associació que treballa per aquests col·lectius que estan en els marges, buscant el seu benestar”.

Fitxa

Associació Pari

Què fa: El nostre objectiu és aconseguir el benestar real de les dones, de les persones immigrants i de les persones majors a través de projectes innovadors.

Nombre de treballadors: 3

Fundada en 2015, l'Associació es va constituir en 2020, però els seus treballadors es van incorporar a aquesta.

Localització: Irun.

Contacte: info@parean.eus