Oficialment, Palestina sofreix la Nakba des de 1948. Ferides sagnants per al poble palestí. Des de llavors, la Resistència ha estat present. Així mateix, la pròpia Resistència ha estat condicionada per l'acord d'Oslo (1993) i per les forces reformistes i burgeses palestines.
Recentment, la Resistència palestina s'ha unit en un mandat conjunt, mantenint la sobirania de cadascuna de les institucions. Al maig de 2021 han quedat reflectides les capacitats de la resistència unitària. No sols per a impedir la destrucció de Palestina, sinó per a respondre als atacs del sionisme, per a destruir-la.
L'eix de la resistència ha aconseguit un triomf tàctic i estratègic en Palestina. A més de posar nerviós a l'exèrcit sionista, la pròpia societat sionista (excepte excepcions) ha sentit por per primera vegada des que Hezbollah (Líban) va derrotar a l'exèrcit sionista.
"Al maig de 2021 han quedat reflectides les capacitats de la resistència conjunta. No sols per a impedir la destrucció de Palestina, sinó per a respondre als atacs del sionisme"
L'eix de la resistència té clar quin ha de ser la seva tasca. Avui han guanyat una batalla, però els països imperialistes estan treballant perquè el pròxim partit no sigui tan desgraciat per a ells. En aquest sentit, el futur no pot ser més que el de la lluita.
En la nostra opinió, el proletariat del món sap que en aquests territoris no es pot desenvolupar una lluita de classes avançada (sota el concepte europeu) sense superar l'imperialisme. Allí les contradiccions són tan grans que la lluita de classes no podrà aconseguir un nivell més alt si no és derrotant per complet a l'imperialisme/sionisme.
Cadascun en el seu terreny, evidentment. No obstant això, a vegades hem de superar l'àmbit de partit i del territori, i establir un plus a favor del que tot està donant en contra del sionisme/imperialisme. Quan ho diem tot, no parlem de l'oci que cada militant dedica a la militància, sinó de lluitar i, en molts casos, de morir.
El nostre pensament coincideix amb l'eix de la resistència (Líban, Síria, l'Iraq, Palestina, Iemen, l'Iran), és a dir, amb ser l'enemic de l'imperialisme. En la mesura en què l'imperialisme és una fase del capitalisme, hem d'aprofundir en els contrastos i dinàmiques d'informació.
En la mesura en què el personal mundial estigui coordinat per les seves organitzacions d'avantguarda (i en la mesura en què sàpiga llegir els esdeveniments que ens descriuen uns altres d'Amèrica, Àsia i Europa), farà passos importants.
Per un Moviment Socialista Revolucionari d'Alliberament Nacional, capaç d'alliberar Euskal Herria i que ajudi els proletaris del món a realitzar una imprescindible coordinació i aportació.