Per a dur a terme la recerca, Linsey Haram i els seus companys van rebre 105 residus plàstics flotants entre novembre de 2018 i gener de 2019 en el remolí subtropical de l'est del Pacífic Nord. En total, 484 organismes invertebrats van ser identificats en mostres, dels quals el 80% eren espècies típiques d'hàbitats costaners. El nombre d'espècies costaneres, com a artròpodes i mol·luscos, va anar tres vegades major que el d'espècies pelàgiques que viuen normalment en mar oberta. També asseguren que allí es reprodueixen.

Segons els investigadors, aquest descobriment revela que les espècies d'origen costaner són capaços de recórrer milers de quilòmetres de residus plàstics durant anys i de sobreviure i reproduir-se. D'aquí, a més, la conclusió que fins ara no habita en alta mar no era ecològica ni fisiològica, sinó que no tenien substrat. La conversió dels residus de plàstic en hàbitat d'espècies costaneres ha generat noves dinàmiques alimentàries i l'aparició de comunitats de gran diversitat en alta mar. Expliquen que es necessiten més estudis per a comprendre la supervivència de les espècies i les seves conseqüències ecològiques i evolutives.