Són tres els processaments en la causa, que continua oberta la recerca. En el temps dels fets el director del jaciment, Eliseo Gil; l'arqueòleg Oscar Escribano; i el físic nuclear Rubén Manuel Cerdán. Als dos primers se'ls acusa de falsificar uns grafits trobats en el jaciment, mentre que al físic se'ls imputa informes falsos que demostrarien la veracitat d'aquests.
Peticions d'anys de presó
La Fiscalia demana per a Gil una pena de cinc anys i mig de presó per un delicte continuat contra el patrimoni històric i un altre d'estafa de document privat. La petició de la Diputació és de set anys i mig, ja que a les anteriors acusacions se suma un delicte continuat de danys i estafa. La Diputació sol·licita tres anys i nou mesos de presó per a l'arqueòleg Escribano, acusat d'un delicte de danys al patrimoni cultural. La Fiscalia eleva la petició a cinc anys i mig, en considerar que també l'acusa d'un delicte d'estafa. La Diputació demana tres anys i nou mesos de presó per al físic Cerdán, i la fiscalia demana dos anys i sis mesos de presó per un delicte d'estafa.
Orígens del basc
En els anys 2005 i 2006, l'empresa Lurmen, que estava analitzant el jaciment arqueològic d'Iruña-Veleia, va donar a conèixer diversos grafits. Van sonar les històries. Els grafits estaven escrits sobre peces ceràmiques, de les quals es dedueix que en el segle III el basc estava estès al voltant. Les acusacions de frau es van succeir i des de llavors s'han multiplicat les opinions i actituds a favor i en contra d'aquesta.
Abans del judici, l'1 de febrer, els membres de la plataforma Iruña Veleia Argitu van realitzar una marxa amb bicicleta a Vitòria-Gasteiz i es van concentrar davant el jutjat de Vitòria-Gasteiz sota el lema “Sense ciència, sense justícia!”. La plataforma al·lega que els acusats són innocents i reclama més proves científiques per a determinar si les peces són o no falses, segons la mateixa font.