Diuen que en la democràcia liberal basada en els drets personals no es pot imposar una vacuna contra la COVID-19 a tota la societat. Però cada vegada estem més convençuts que, encara que sigui per vies indirectes, s'està fent un camí oposat en tots els racons del món, sigui com sigui el model de governança que es vulgui. De fet, viure sense targeta sanitària s'està fent cada vegada més difícil, enfadant a molta gent.

La targeta sanitària ja s'ha convertit en un requisit per a travessar la frontera de diversos estats. També és imprescindible per al transport públic o privat en altres llocs. En la majoria dels casos, per a accedir als principals esdeveniments culturals i/o esportius és necessari no tenir res a dir. I, per si no fos suficient, s'està fent ineludible la incorporació a més oficis o professions. I així, fins a on anem? Fins al punt de prohibir viure sense targeta sanitària?

Tal vegada el problema no radica principalment en l'obligatorietat de la vacuna, sinó en la imposició que s'ha realitzat per a garantir aquesta obligatorietat. Perquè, qui, on, com i per a què han pres la decisió de crear la targeta sanitària que després han aprovat els Parlaments i convertir-la en obligatòria? Amb quin objectiu ho han fet?

L'obligatorietat de la targeta sanitària no ha estat el resultat d'un ampli debat social entre tots, sinó una nova mesura imposada per la indústria farmacèutica per a continuar fent negoci, oferint a les forces de seguretat un mitjà excel·lent per a assegurar el control de la societat. No oblidis que parlem de la targeta sanitària i del seu ús i no de la vacuna.

Si entre tots i totes decidim retallar drets individuals en benefici de l'interès col·lectiu, i el fem moltes vegades i en mil temes, és obligatòria la imposició? Si la targeta sanitària és una imposició, l'obligatorietat és perquè, al marge del consens social, una minoria en el poder l'ha pres en defensa dels seus interessos.

És a dir, si haguéssim acceptat el camí per a acordar i controlar entre tots la creació i l'ús de la targeta sanitària, la necessitat no s'hauria convertit en una imposició. La imposició sense aquesta mena de processos socials garantistes és la coacció a tots, la targeta sanitària, el sistema que controlen uns pocs governants i empresaris per a garantir la fam de poder i de negoci.

El seu missatge és clar: si vols ser amo de tots els drets, necessites la targeta sanitària. No és una amenaça, és una autèntica imposició política. Si no fos suficient, el que s'oposa a l'ús de la targeta sanitària que han creat, igual que el que no s'insereix, serà insolidari, egoista, reaccionària, socialment i políticament perillós…

Tal com estan col·locant les coses, a qui en el futur denegui la targeta sanitària se li sotmetrà a una repressió violenta i a una exclusió social. Serem ciutadans bons o dolents en funció de la targeta de salut… I tots ens volen convertir en jutges. Amb la targeta sanitària, el que es pretén és posar en marxa un apartheid sanitari. No hi ha més que veure el que s'està fent amb els joves.

I com orientaran “en el tercer i quart món” aquesta política impositiva de la targeta sanitària que volen conduir “en el primer món”? Perquè el problema és planetari. Allí hi ha milions de ciutadans disposats a ser vacunats, però no tenen vacunes. Aquí els qui volen imposar la targeta sanitària són els que han condemnat a milions de persones a la misèria, a la precarietat i a la pobresa. Per a ells ni treball, ni casa, ni aigua neta, ni condicions de salut, ni serveis, ni educació, ni oxigen, ni xeringues, ni vacunes, ni neda… però en el futur sí la targeta sanitària. Els drets s'han tornat a convertir en una qüestió de classe.

Mentrestant, les autoritats i les empreses sanitàries estan reforçant el camí cap a un negoci rodó. La televisió francesa diu que Pfizer ha guanyat 30.000.000.000 de dòlars… No és suficient, i que ja no n'hi ha prou que s'hagi vacunat dues vegades… Abans que acabi l'any haurem de vacunar-nos per tercera vegada, perquè així ho prometen ells. Haurem de posar les tres vacunes per a obtenir la targeta sanitària?

El ciutadà que no disposi de la suposada targeta sanitària, es convertirà automàticament en sospitós per al sistema i les forces de seguretat, i no per motius sanitaris. Els algorismes que utilitzen les noves tecnologies ens uniran aviat en la mateixa cadena a la població que no està disposada a cedir davant els interessos de la màquina econòmica, fins i tot perquè no tenim targeta sanitària.

I si les coses empitjoren, augmentant el control social, ens acabaran amb el confinament, el toc de queda o les vies de protesta social en nom de la seguretat sanitària. I qui serà el que s'enfrontarà a una amenaça d'aquest tipus? Si no es pren la mesura, la suposada targeta sanitària es convertirà en una eina que ens condicionarà tot el futur.

Jo soc contrari a la imposició però defenso l'obligatorietat. Per això estic a favor de la vacunació, estic vacunat i estic a favor de la targeta sanitària, però per a fer un bon ús i control comunitari i en cap cas per a aquest sistema que volen fer. Per tant, protegiré els que no vulguin vacunar-se o no vulguin utilitzar la targeta sanitària.

Jo crec que liberalitzar les patents privades de vacunes i començar a ser partícips consultivament de les principals decisions que es prenen, seria fer el primer pas en el pont de pas de la imposició a l'obligatorietat.

* Joseba Álvarez és membre de l'esquerra abertzale