El tema de la salut mental s'ha situat en els últims anys en el centre del debat social. Entre els factors que poden destacar-se, d'una banda, la pandèmia, amb l'aïllament inicial, i, posteriorment, les conseqüències d'aquesta, com la situació d'incertesa econòmica laboral o les restriccions en les relacions socials. D'altra banda, les experiències estressants que els humans fiquem dins de la rutina. Tot això ha contribuït negativament a la qualitat de la salut mental humana, especialment entre els joves. Segons l'estudi publicat per uNICEF en el seu informe La meva ment: promoure, protegir i cuidar la salut mental dels nens, més del 13% dels adolescents de 10 a 19 anys tenen diagnosticat un trastorn mental, i segons l'Organització Mundial de la Salut, entre aquests trastorns de salut mental diagnosticats destaquen l'ansietat i la depressió.

L'escola juga un paper important per a garantir el benestar i la salut mental de l'alumnat. Els menors ens transmeten als professors la tristesa, la frustració, la por i la dificultat per a gestionar les emocions, i quan expressen aquests sentiments no se senten ben acompanyats. A pesar que en els últims anys es treballa aquest tema amb freqüència en els centres escolars, les escoles encara no estan totalment preparades per a afrontar aquest nou tema molt estès. Per tant, és necessari dotar a les escoles i a la comunitat educativa en general de recursos i formació que permetin detectar precoçment i gestionar eficaçment aquestes malalties de la salut mental dels alumnes. I és que els professors no tenim una formació específica per a detectar els malestars mentals de l'alumnat i orientar-los de manera correcta. Per a això, la Unesco proposa idees com la implantació en els centres educatius d'una figura de referència en salut mental perquè l'alumnat expressi les seves inquietuds i assessori el professorat per a gestionar adequadament la situació. També es destaca el disseny de programes específics de formació i prevenció en els centres per a naturalitzar la salut mental a l'escola i treballar i parlar sense por.

Segons la Unesco, les escoles han de dissenyar plans de benestar que ajudin a oferir entorns sans i segurs com a factor de protecció de qualitat per a la salut mental dels alumnes. Un bon pla de benestar ha de tenir diversos elements fonamentals. L'important és crear un entorn on tothom senti respecte, cura i valoració de la resta de la comunitat educativa per a crear un sentiment de vincle de cura. S'insisteix que és imprescindible prendre consciència de les pròpies emocions, necessitats i tendències, és a dir, ajudar els alumnes a gestionar les emocions en la regulació del seu comportament per a aconseguir una bona gestió de l'estrès i una resistència a la frustració. A través d'ella desenvoluparan capacitats emocionals que els permetin afrontar millor els reptes de la vida, garantint el benestar personal i afrontant els sentiments que generen sofriment.

En definitiva, garantir la bona salut mental dels nens, nenes i adolescents és un dels grans reptes que les institucions educatives tenen en l'actualitat. Tal com se subratlla l'adopció d'hàbits saludables per a promoure una bona salut física, el desenvolupament d'una bona salut mental en la infància i l'adolescència requereix de la promoció de diferents aprenentatges i pràctiques preventives. No n'hi ha prou amb desenvolupar diagnòstics i tractaments mèdics. Per contra, és necessari abordar des d'una lògica preventiva les diferents situacions de salut mental que sorgeixen a l'escola a través del desenvolupament continu de l'educació emocional.

Aritza Urrengoetxea