És un tema que últimament està en boca de tots i que genera inquietuds i responsabilitats. En la vida es poden combinar molts trets individuals, socials i estructurals per a protegir o afeblir la nostra salut mental. Tots hem experimentat alguna vegada. És un procés complex en el qual cadascun de nosaltres afronta de manera diferent, amb diferents graus de dificultat i gravetat, amb conseqüències socials i clíniques molt diferents.

No hi ha benestar sense salut mental. Són conceptes estretament relacionats. La salut mental abasta el benestar psicològic, emocional i social d'una persona i es relaciona amb els seus pensaments, emocions i comportaments. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental és un estat de benestar que permet una gestió sana i eficaç de les emocions, permet a les persones afrontar les circumstàncies vitals i els moments d'estrès, desenvolupar totes les habilitats, aprendre i treballar adequadament i contribuir a millorar la comunitat. És la part fonamental de la salut i el benestar que sustenta les nostres capacitats individuals i col·lectives per a prendre decisions, establir relacions i donar forma al món en el qual vivim. La salut mental és, a més, un dret humà bàsic. I un element fonamental per al desenvolupament personal, comunitari i socioeconòmic.

La relació entre salut mental i empresa és evident. El món laboral és també un àmbit en el qual la promoció i protecció de la salut mental en el treball és un àmbit de creixent interès que pot ser secundat a través de la legislació i normativa, estratègies organitzatives, capacitació d'equips directius i intervencions dirigides als treballadors. Per a aprofundir en el tema, recentment, la quarta edició de les tertúlies Elkarri Ikasiz, organitzades per l'Associació Bai Euskarari, s'ha centrat en el treball i la salut mental.

Es tracta, sens dubte, d'un tema de reflexió, fins i tot en les empreses, ja que en la salut mental influeixen factors com la càrrega de treball, la pressió constant, el paper i el deure de cadascun d'ells, el lideratge o comunicació inadequats, el desequilibri entre el treball i la vida personal, la falta d'autonomia, l'excessiu control, la falta d'oportunitats de desenvolupament professional... També pot haver-hi qüestions personals. El problema és aquí i si la persona no està bé, no serà capaç d'afrontar el dia a dia.

Necessitem empreses i entorns saludables que valorin i cuidin a les persones que treballen en ells per a garantir la qualitat de vida i el benestar físic i emocional dels treballadors. Segons Larraitz Urrestilla, responsable del Departament de Persones i Cultura de Beloki Orkli, la prevenció és fonamental i les empreses, tenint en compte tot l'ecosistema, han d'estar preparades per a treballar en tres àmbits: treball, càrregues de treball, comunicació, relacions, etc. han d'organitzar-se de manera adequada; en segon lloc, han d'oferir formació, recursos i eines per a orientar la gestió davant situacions difícils i de gran tensió. Finalment, les que són vulnerables han de ser cuidades i s'han d'oferir intervencions a qui ha perdut el benestar o està malalt degut a una forta ansietat o depressió. Les empreses han de ser espais saludables que siguin responsables de la millora activa i continuada de la salut dels treballadors.

En l'informe mundial sobre salut mental publicat per l'OMS, s'anima a tots els països a accelerar l'aplicació del pla d'acció, ja que es poden aconseguir avanços significatius en la millora de la salut mental dels ciutadans, si es treballa en tres vies de transformació: augmentar el valor que les persones, les comunitats i els governs aporten a la salut mental, i que totes les parts interessades, de tots els sectors, es comprometin i inverteixin en ella. En segon lloc, incidir en les característiques físiques, socials i econòmiques dels recursos familiars, escolars, laborals i comunitaris per a millorar la protecció de la salut mental i prevenir malalties de salut mental. I, en tercer lloc, reforçar l'atenció a la salut mental perquè tot l'espectre de necessitats en aquest àmbit sigui cobert per una xarxa comunitària i serveis assistencials accessibles, accessibles i de qualitat.

Estem parlant d'un component fonamental del nostre benestar que necessita d'una estratègia compartida per a abordar amb prioritat.

Rober Gutiérrez, professor de basc