L'assumpte no és nou. L'actitud d'Osakidetza cap al basc ha enfadat en més d'una ocasió tant als pacients com als metges i altres professionals, però en els últims anys, més que solucionar el problema, va augmentant. L'última notícia és que en Tolosaldea s'ha obert la llista per a dues places de metges de família, però en elles no hi ha perfil lingüístic. És a dir, aquestes famílies mèdiques no tenen per què parlar en basca. Això legalment no és possible, en els llocs fixos hi ha perfil lingüístic, però Osakidetza ha fet una “jugada” en la sanitat pública per part del metge Aitor Montes. «S'han introduït nous tipus de contractes i, en funció d'ells, no hi ha perfil lingüístic per a cobrir aquests llocs», ha dit. Es tracta de noves modalitats de contractes denominats Permanents i Flexibles, d'un any de durada, que permeten ampliar fins als tres anys, i que no tenen cartellera estable, és a dir, que les famílies mèdiques i infermeres es desplacin a qualsevol centre de l'organització sanitària integrada i en qualsevol torn. Això no sols suposa una vulneració dels drets lingüístics dels pacients i dels metges i infermeres, sinó que també afecta a les seves condicions de treball.
La polèmica entorn d'aquests dos llocs de treball de Tolosaldea no és l'única. Al costat d'aquests dos llocs també s'han tret uns altres, com el Goierri i el Bidasoa. Això produeix «dos esquinçaments», segons Montes: «Que els euskaldunes siguin considerats ciutadans de segona, i rebin una atenció sanitària pitjor, perquè no podem fer-ho en la llengua que volem».
I aquí és on la família mèdica posa l'accent principalment en la comunicació, però no sols en la comunicació oral. «Hem de portar el basc a les relacions orals i escrites». De fet, segons Montes, Osakidetza limita l'ús del basc a les relacions verbals i no a les orals. En aquest sentit, s'ha referit a la història clínica. «La història clínica és única, ho diu la llei, i està informatitzada i protegida. És obligatori i és propietat de cada pacient. A petició dels pacients s'ha de fer en basc, però si no es fa la sol·licitud es fa en castellà. Si es demanés en basc, generaria una necessitat perquè els metges i professionals que recorrin a la documentació clínica ho sàpiguen en basca». Va parlar de la necessitat de bolcar tot el sistema: «Professionals, universitats, pacients… cal canviar el sistema», afirma l'únic metge que escriu la història clínica en basca.
Segons el parer de Montes, el servei de basc d'Osakidetza "limita l'oferta a les relacions verbals". «Diuen que cal actuar segons el que Osakidetza decideixi, en la mesura que sigui possible. Ho decidiran ells i no el pacient o el treballador». També s'ha referit a les unitats, que al seu judici són una de les majors deficiències del Pla de Basc. «Crec que fracciona l'atenció sanitària, l'atenció primària, la segona, els hospitals, els centres de salut, el número i les característiques de la població». El Pla de Basc no inclou al pacient íntegrament i es fa en funció d'una altra cosa. El metge considera que el pacient va d'una unitat a una altra, per la qual cosa cal garantir el basc en tot moment. «Passarà d'atenció primària a secundària, fora del centre de salut a consulta, o des del traumatòleg a rehabilitació».
Els metges han de tenir la capacitat de crear la HC en basca i per a això, segons Montes, Osakidetza ha de posar els mitjans necessaris.
Aquesta notícia ha estat publicada pel Portal de Tolosaldea i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.