argia.eus
INPRIMATU
Recordatori versus recordatori
Txema Arinas Garcia 2021eko uztailaren 21a

Recentment, el pare d'un grup de salvatges homòfobs assassinats a cops de puny o puntades en ple carrer, va rebutjar la proposta de l'Ajuntament de la Corunya de portar el nom del seu fill per un carrer de la ciutat, després de reunir 20.000 signatures en vint-i-quatre hores. Sembla que el pare del noi assassinat no va voler desitjar tant protagonisme a la memòria del seu fill, com si estigués persuadit que el nom d'un carrer no era l'adequat, sinó que era absurd. “Molt ben decidida”, va ser la primera que em va venir a la ment, ja que crec que els noms dels carrers de les ciutats han de correspondre als individus destacats en diferents àmbits al llarg de la Història per les seves accions i virtuts. Dit d'una altra manera, potser una mica cru; crec que els carrers han de portar el nom dels qui han fet alguna cosa, i sobretot alguna cosa per al bé de la societat local; però no, alguna cosa, m'és igual què, la qual cosa han fet, per increïble o dolorós que sigui. Samuel és un noi gallec que ha estat víctima d'una intolerància inhumana i intolerable, terriblement cruel, despietat, absurd i assassinat, un deplorable assassinat sacsejat a la societat. No obstant això, seria vàlid una llista de carrers amb noms de víctimes? No seria potser una mica decebedor, una mica trist, inoportú descobrir una ciutat en la qual els noms dels carrers recordarien constantment l'accident, la injustícia i el terror? No hi ha una altra forma o lloc més digne per a homenatjar adequadament la memòria de les víctimes?

"Els carrers han de portar els noms dels qui han fet alguna cosa i, sobretot, alguna cosa pel bé de la societat local"

D'altra banda, aquesta anècdota sobre la llista de carrers de la Corunya em va recordar una altra, que era la més apropiada per a reflexionar llarga i profundament sobre el que avui dia és veritablement recordatori a través de tota mena de monuments: Un monument en honor a les dones que en un altre temps rentaven roba en l'aigüera d'un poblet alabès. Tothom mereix un monument? Tot és un record en si mateix, per molt comuns que siguin els motius als nostres carrers, places o cantonades?

Així les coses, se'm va ocórrer de sobte, al costat de la casa de camp que la meva sogra té en un poblet de l'interior d'Astúries, un monument a un ex alcalde que feia molt de temps no sé què construir, o tal vegada esfondrar-se, i sobretot ridícul. És més, el racó abandonat i miserable del monument va ser aviat nomenat "plaça", amb una inevitable celebració municipal, incloent, per descomptat, als gaiters, per a dignificar en certa manera la memòria de l'ex alcalde.

D'aquesta manera, i encara que tornem al tema, la qüestió és si tots i totes mereixem un recordatori com a recordatoris o no. O, dit d'una altra manera, si la gent es mereixés un recordatori per fer coses fines, com rentar-se la roba en l'aigüera, què valdria la pena la gent que fa coses ben reals, com a veritables obres mestres o artistes, investigadors o el que sigui, que fan descobriments per al bé de la nostra societat? O potser es tracta d'equiparar, per mitjà de presents i recordatoris, costi el que costi, totes les diligències, convertides gairebé per casualitat en mèrit, tant les ordinàries com les extraordinàries, a favor de quatre gats o de tot el gènere humà, que no ens emocionen, ens sorprenen o ens entretenen, com ens fan millors individus? No és aquesta una tendència cada vegada més evident l'última de la suposada rebel·lió igualitària de masses humanes que el pensador espanyol Ortega y Gasset va explicar fa temps, una espècie de chifladura, però això sí, sempre a baix, en l'engany, perquè s'han oblidat que ningú es pugui sentir de debò, potser l'hagin deixat enrere, tots es queixen, estan amargats, ningú pot recordar a la fulana, a la síndria i a la bèstia? Tots de la mateixa estella, tots cridant que els noms de gent tan humil com nosaltres estiguin a l'altura dels grans noms de la història, tots especials i sobretot recordatoris. Per tant, tots mereixerien un record, per exemple, la científica La teva Youyou, que en 2015 va rebre el Nobel de Medicina per inventar una vacuna contra la malària, o les venedores ambulants que venien ratpenats per a menjar en el mercat de Ningbo, on va néixer.