Enfront dels qui reivindiquen que els pressupostos són matemàtics, hem tornat a veure que són un exercici polític de primer ordre que serveix per a conèixer el projecte, l'estratègia i la cultura política dels partits. A més de la possibilitat de traslladar propostes i reivindicacions a polítiques reals, és evident que el moment pressupostari juga un paper fonamental en la direcció i alimentació de les estratègies polítiques.
A Navarra s'ha arribat a un acord que reforça la composició de les seves institucions i l'espai polític que pot dirigir les polítiques durant llargs períodes. En l'Estat espanyol, els de Madrid són acords que no sols han acabat la legislatura, sinó que han permès reforçar la posició en la seva pròpia casa, i no és poc, perquè sembla que l'única possibilitat de donar continuïtat al govern local és repetir la fórmula actual. A Vitòria-Gasteiz, en el debat de les esmenes a la totalitat, veurem quines propostes polítiques tenen entre mans les que avui són oposicions perquè demà siguin govern. Els partits d'esquerra han mostrat la seva voluntat, capacitat i iniciativa per a arribar a acords, així com la seva disposició a actuar en un escenari sense acord.
Es tracta, per tant, d'acords que han fet possible les estratègies polítiques i els diners per a dur a terme les polítiques públiques dirigides als partits d'esquerra des de l'espai en el qual se centren, en un context de nusos. Però, tenint en compte que de moment –i amb condicions– els límits i els estrictes controls establerts per la Comissió Europea a la despesa pública s'han vist interromputs, si es tracta d'acords i estratègies que serveixin per a no tornar a les polítiques de 2008... després.