argia.eus
INPRIMATU
El PNB-PSE aprova una Llei d'Educació en contra de tota l'oposició
  • Arriba el dia: Aquest dijous s'ha aprovat en el Parlament Basc la Llei d'Educació, recolzada únicament pel PNB i el PSE. En l'atri del Parlament, Harro i Euskal Herrian Euskaraz han protestat per l'Escola Pública Basca. Igual que l'última llei d'educació que es va aprovar fa trenta anys, avança sense el consens de les parts.
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2023ko abenduaren 21
Legebiltzarreko ordezkaritza politikoaren %90ak babestu zuen hezkuntza-ituna iaz (legearen abiapuntu zena), baina %54ak baino ez du babestuko legea azkenean (EAJ eta PSE gobernukideek). Argazkia: Endika Portillo / Foku

"La llei educativa de 1993 i el procés de publificación va ser conseqüència del pacte entre el Partit Socialista i el PNB sense la participació de la resta de partits i de la comunitat educativa", va criticar el membre d'EH Bildu Ikoitz Arrese en ARGIA. Trenta anys després, semblava que la nova llei educativa anava a tenir un major consens polític, però Elkarrekin València-IU va caure primer (argumentant que es perpetua l'actual model de concertació) i EH Bildu en l'últim moment (argumentant que la llei mantindrà els models lingüístics actuals). El 90% de la representació política parlamentària va donar suport al pacte educatiu l'any passat (que era el punt de partida de la llei), però només el 54% ha secundat finalment la llei (PNB i PSE).

Durant aquests dies, el conseller d'Educació, Jokin Bildarratz, ha reiterat que l'escola pública és l'eix central de la llei, responent a les crítiques que se li han fet, i ha destacat que les 43 mesures que es van definir en el pacte educatiu ja han començat a posar-se en marxa.

La comunitat educativa, en contra

També al carrer, la llei s'ha iniciat en un clima de confrontació i de discrepància. Prova d'això són les compareixences davant el Parlament Basc durant la votació de la nova llei educativa: "L'educació basca d'una vegada!" Sota el lema "Euskal Herrian Euskaraz" ha convocat a les 9.00 hores per a plantar la llei educativa. Intenten encadenar-se en el Parlament. "No a aquesta llei d'educació!" a les 11.00 s'ha reunit la plataforma Euskal Eskola Publikoa Harro.

Precisament els agents de l'escola pública i el basc han estat els més crítics amb la llei. Els primers diuen que la llei premia als centres concertats i perjudica l'escola pública. Aquesta mateixa setmana, Lurdes Imaz, coordinadora d'EHIGE, ha ratificat aquesta idea en Berria: competir amb la xarxa concertada que serà més ben finançada amb diners públics, que quedarà "pitjor que abans" amb aquesta llei.

Els actors de la volta de l'escola pública i del basc han estat els més crítics amb la llei. Els primers diuen que la llei premia als centres concertats i perjudica l'escola pública

El Consell d'Euskalgintza també ha fet declaracions aquesta mateixa setmana: es queixa que es mantinguin els models lingüístics actuals i denúncia que la majoria de les aportacions realitzades pel Consell no s'han recollit en la llei, i que les recollides tenen molta inexactitud. Aquesta llei d'educació "és una oportunitat perduda per a euskaldunizar a les generacions futures". A més, hem vist molts agents que donen suport a aquesta manifestació de denúncia (EHIGE, HEIZE, Ikastolen Elkartea, ELA, LAB, STEILAS, AEK, Euskaltzaleen Topagunea, Euskal Herrian Euskaraz, Hezen, UEU…).

La Federació d'Ikastoles també ha parlat en contra de la llei. Per no haver fet els passos exigits per a l'euskaldunización de l'alumnat ("el projecte de llei no contempla la concreció per a la consecució d'un model d'immersió generalitzat i torna a incloure models lingüístics; i no consta el Currículum Basc"), i per la falta de concreció del Servei Educatiu Basc que abasti tant als centres públics com als concertats: "No es garanteix que tots els centres que formaran part del Servei Públic d'Educació estiguin en les mateixes condicions".

Què implica la llei?

La llei tenia tres reptes: superar el sistema dual de centres públics i concertats, fer un salt en l'euskaldunización de l'alumnat i acabar amb la segregació de l'alumnat. Però realment té la llei mesures eficaces per a acabar la concertació, per a garantir una millor euskaldunización i per a frenar la segregació? En aquest article hem tractat de respondre a aquestes preguntes i explicar els detalls, tempos i antecedents de la llei (recordem que abans d'arribar a la Subàrea Jokin Bildarratz Cristina Uriarte va voler tirar endavant una llei educativa). ARGIA ha seguit de prop tot el procés de la Llei d'Educació de la CAB, i en aquest canal trobaràs tota la informació.