Entre 2008 i 2021 el consum d'opioides en l'Estat espanyol s'ha triplicat. “Les farmacèutiques ens han venut que el dolor pot desaparèixer al 100%, i això és fals”, diuen els especialistes en el reportatge publicat pel Salt. Els analgèsics de la família dels opioides estan prevists per a dolors molt concrets, dolors severs a curt termini (després d'una intervenció) i pacients oncològics terminals, però en general s'utilitzen malament i en alguns casos els professionals estan veient la dependència i l'ús desproporcionat.

Per exemple, per a combatre els dolors crònics s'han generalitzat els opioides. “Aquests fàrmacs s'utilitzaven només en els primers tractaments pal·liatius, però a poc a poc s'ha estès el seu ús per a l'atenció dels dolors crònics, i com el dolor crònic està cada vegada més present, perquè vivim més anys i ens acumulem malalties, s'han convertit en un instrument més”, diuen El Salton, subratllant la importància del consum equilibrat.

Fentanil opioide “molt perillós”

A Espanya, els medicaments que combinen el paracetamol amb el trambol són els més utilitzats i el fentanil és el segon país que més fentanils consumeix. L'Organització Mundial de la Salut recomana morfina per als dolors mig-greus, però a Espanya s'utilitza més el fentanil, “probablement per pressió comercial”, segons l'article del Salt. Aquest opioide és cent vegades més forta que la morfina i els experts del reportatge adverteixen que és molt perillós per l'alt grau d'efecte atenuant i dependència que produeix: “Les Unitats del Dolor reciten fàcilment el fentanil, es recicla a persones joves amb malalties cròniques i és molt perillós”.

Un advertiment recent de l'Agència Europea del Medicament és que els medicaments que combinen l'ibuprofeno amb la codeïna opioide es consumeixen en excés i a dosis majors de les necessàries, la qual cosa pot provocar addicció i efectes secundaris adversos.

Encara que estem lluny d'aquesta realitat, cal recordar que el consum desproporcionat de fàrmacs és una autèntica epidèmia als Estats Units. Més de 100 persones moren diàriament pel consum d'opioides.

Per al dolor crònic, què?

Els experts advoquen pel tractament multidisciplinari dels pacients: traumatòlegs especialitzats, fisioterapeutes, psicòlegs, psiquiatres... i sobretot un sistema sanitari que respongui ràpidament i que no esperi a la gent amb dolor i llista d'espera. Per a això, evidentment, es necessiten recursos, “i és molt més econòmic donar la píndola al pacient, però les persones desenvoluparan la dependència i la condemnarem a una dubtosa qualitat de vida. Cal donar eines a la gent perquè aprengui a viure amb dolor i cuidar-les adequadament perquè aquest dolor sigui sostenible”.

El model social actual després de la medicalització

Per a entendre la medicalització excessiva, hem esmentat la dinàmica del sistema sanitari i que avui dia els ciutadans vivim més anys i amb més malalties. Un altre factor que ens ha destacat el metge Aitor Montes és el ritme de vida actual. Per a poder respondre a les condicions de treball, a les responsabilitats, a les inquietuds…, els ciutadans també sabem que la píndola és una solució més ràpida que abordar en profunditat la malaltia, el dolor o el problema que patim: “Som mèdics l'últim pom de la gent, però nosaltres no podem solucionar el problema del model de societat”. Sovint, el panorama del sistema sanitari tampoc ajuda molt: el que acudeix amb una lesió al metge, per exemple, li toca rehabilitar-se i acudir al fisioterapeuta, però no hi ha fissió, les rehabilitacions i els traumatòlegs estan col·lapsats, i a més moltes vegades el pacient ha de continuar treballant, té solució.