En pel·lícules, sèries o llibres de Samurai es mostra la cultura feudal, basada en les excessives demostracions de masculinitat masculina, i la dona apareix en un racó o darrere de l'escena. Les dones guerreres se'ns mostren en molt pocs treballs, però no es pot dir que no van existir.
Les tendres dones reben el nom d'onna bugeisha. Al Japó feudal, es tracta de dones que es van dedicar a la guerra, esposes, filles o germanes dels samurais. En l'època de la Guerra van haver d'aprendre a utilitzar les armes per a protegir la seva família, la seva casa i el seu honor. L'emperadriu Jingu és la dona samurai més antiga coneguda. L'any 200 va dirigir una invasió de Corea, ja que va haver de succeir al seu marit, que va morir en la guerra. Onna bugeisha va aprendre a utilitzar la tècnica de l'art naginata, kaiken o yutsu durant la guerra. Aquestes dones es van entrenar en la guerra per a protegir les comunitats sense homes lluitadors.
L'ètica d'Onna bugeisha era tan tancada com la suposada ètica dels samurais. Nakano Takeko, lluitant contra l'exèrcit imperial japonès, va rebre un tret en el pit. Veient que no trigaria a morir, va demanar a la seva germana Yuko que li tallés el cap. D'aquesta manera, els rivals no l'aconseguirien i l'enterrarien. Hokai va ser conduït al temple i enterrat sota un roure.
Tomoe Gozen també és una dona samurai. Segons el conte Hekei, "era especialment maco però també era un hàbil arquer i com a espasa tenia un valor de mil guerrers, preparat per a enfrontar-se al diable o a Déu, a cavall o a peu".
L'imaginari mític tendeix a reforçar els estereotips de gènere desfigurant la realitat. Avui sabem que als Estats Units centenars de dones van participar en la guerra civil vestides de soldada, però en les pel·lícules no les veuràs. En les pel·lícules i dibuixos realitzats entorn dels samurai lluitadors japonesos també es representa el món masculí com si les dones samurai mai haguessin existit. Però hi havia hagut dones tendres.
Aquest article ha estat publicat per Kattalin Ager dantzan.eus i portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa