Recentment hem celebrat a Vitòria-Gasteiz unes jornades d'acolliment al món del basc, organitzades pel Consell d'Euskalgintza i el Govern Basc. Un dels principals reptes actuals del procés de revitalització del basc és fer aliats als nous ciutadans que venen a nosaltres per a aconseguir aquest objectiu. És a dir, per a fomentar el coneixement i l'ús del basc, és fonamental oferir als nouvinguts un acolliment lingüístic adequat que faciliti la transmissió i l'aprenentatge del basc, així com la seva incorporació a la comunitat del basc com a membre actiu. La inclusivitat i la participació social són fonamentals perquè la política lingüística relacionada amb el basc sigui un èxit i, per a això, necessitem metodologies i polítiques més eficaces. Per cert, no ho deixem només a esquena dels nouvinguts, tota la responsabilitat de la revitalització del basc, ja que la gestió i l'acolliment haurien de ser apropiades en totes les situacions en les quals la variable de la llengua apareix, des de les administracions fins a les empreses i institucions de tota mena, mostra de la importància que se li dona a la gestió de les llengües.
Per desgràcia, diria que, en general, aquestes pràctiques són molt escasses. De cara a les noves incorporacions, algunes d'elles van ser donades a conèixer en les jornades. El món de l'educació té una especial importància per a acostar als nouvinguts, als estudiants i a les seves famílies, al basc i a la cultura basca, i per a això, és imprescindible eliminar els guetos que amb els nouvinguts es creen habitualment i que estan entre nosaltres; en tota Euskal Herria, en tota la seva extensió, tenim alguns exemples coneguts. Aquests centres són una oportunitat perduda per a atreure als estudiants nouvinguts i a les seves famílies a la comunitat del basc, a la qual els resulta molt difícil crear vivències i relacions directes relacionades amb el basc. L'adquisició del coneixement bàsic del basc en un entorn no és fàcil, sense els mitjans i eines necessaris, i sense que es detecti la possibilitat d'ús en l'entorn.
No deixem només la responsabilitat de la revitalització del basc a costa dels nouvinguts, ja que la gestió i l'acolliment haurien de ser adequades en totes les situacions en les quals la variable de la llengua aparegui.
El que està succeint en altres zones també és preocupant. Per exemple, els assoliments aconseguits en l'àmbit socioeconòmic en les últimes dècades estan en perill, ja que es poden produir retrocessos en empreses d'Euskal Herria en les quals s'està gestionant el basc, a causa de les dificultats que existeixen a l'hora de realitzar noves contractacions o substitucions de persones jubilades. En moltes ocasions, s'utilitza la metàfora de l'encreuament en relació amb la revitalització del basc. Doncs bé, en aquest cas, si no abordem el tema, correm el risc de retrocedir, fins i tot aquells que en les últimes dècades han realitzat una gestió adequada de les llengües, ara que tenen dificultats per a continuar oferint el servei en basc, i per a treballar en basc.
Cada vegada estic veient més que en algunes institucions públiques, empreses i comerços que abans prestaven el servei en basc no hi ha més oportunitats per a fer-lo. Té el basc alguna presència en la formació que es dona als nous treballadors contractats? Qui està treballant en una planificació a gran escala sobre el tractament que ha de tenir el basc en l'acolliment d'aquests nous treballadors? Les administracions estan definint els objectius i prioritats per als pròxims anys, per a augmentar les possibilitats d'aprendre més i més fàcilment en basca, per a aconseguir un ecosistema extraescolar més euskaldun, perquè el basc tingui més cabuda en l'entorn digital, per a augmentar les possibilitats de treballar en basca en l'àmbit socioeconòmic públic i privat... La incorporació dels nous treballadors i de les seves famílies al món del basc serà imprescindible en el camí cap a aquests objectius, i ara hem de fer un esforç per això, per a poder acollir adequadament als que vindran en els pròxims anys.
Com deia l'altre dia Andoni Egaña, encara que comptem en basc, gairebé tot ocorre aquí en castellà. Un i un altre costat de la frontera. S'hauran de cosir les col·laboracions adequades per a afrontar els reptes amb garanties i revertir aquesta situació.
Rober Gutiérrez