Per a començar, ha subratllat que la festa d'Olentzero no és la dels nens, sinó la dels joves, una festa per a organitzar-se i gaudir amb una certa autonomia. Al final diu el mateix en Zanpantzar.
Aranburu assenyala que entorn del solstici d'hivern hi ha moltes característiques universals, com l'excés de menjar o els ritus al voltant del foc de casa. El més estès i que ha durat fins als nostres dies és el del tronc de Nadal: sukilero, la tronca, el tió, la toza, el tronc, la xoca, la rabasa... Les denominacions més utilitzades en basca han estat subilero, sukilero, baztarre, tronc d'Olentzero o un pic d'Onantzaro. La connexió del tronc amb l'Olentzero és notable.
D'altra banda, els vells testimoniatges de l'Olentzero antropomorf o humanoide apareixen en el nord-oest de Navarra: Lesaka, Goizueta, Larraun, Arakil... i a Guipúscoa entre Zarautz i Irun.
Aranburu fa un repàs a les descripcions de l'Olentzero realitzades per Pío Baroja. Assenyala que la identitat primitiva d'Olentzero és anterior al cristianisme i crida l'atenció que Baroja tingui a França com a país d'origen de l'Olentzero. Baroja parla d'Ipar Euskal Herria i parla sobre el gegant de palla; The Golden Bough: En A Study in Magic and Religion (Banya d'Or: anàlisi de la màgia i la religió) (1890) Frazer ho va recollir en solsticis i a la primavera amb nina que crema per Europa. Les festes de Nadal i Carnestoltes estarien, per tant, vinculades al solstici d'hivern, plantejant la tensió entre l'hivern i la primavera. En aquesta època destaquen les recollides de fragments de joves, entre ells el d'Olentzero.
L'investigador folklòric Thierry Truffaut va publicar en 2011 un estudi sobre les tradicions dels carnestoltes de Lapurdi. Va recollir testimoniatges de més de 40 localitats, festes, música, i les dades dels seus vestits, acompanyats de fotografies i vídeos. Des del segle XVI es documenta que Saint-Pansard o Zanpantzar (Sant Tríptic) es passeja, jutja i condemna al foc com a símbol de la fi de l'època de prosperitat i del començament de l'abstinència, és a dir, comença la quaresma.
La responsabilitat d'organitzar la festa la tenien els nois solters, Truffaut la veu com un ritu de pas. A través de la lectura de la seva obra, Aranburu veu amb facilitat la similitud d'Olentzero i Zanpantzar tant en la forma com en la identitat.
Article: Olentzero, síntesi i suggeriment (Mikel Aranburu Urtasun, Soinuberri 14, 409-435 págs.)
Resum: Olentzero és Saint-Pansard /Zanpantzar? (Mikel Aranburu Urtasun, Euskonews núm. 756, 2020-12-17 / 2021-01-20)