argia.eus
INPRIMATU
Entrevista a José María Martioda
Arrenca la primera comunitat energètica de la CAB a Ribera Alta
  • El president del Consorci d'Aigües Mendi-Haran d'Àlaba, José María Martioda, és un dels impulsors del procés de creació de comunitats energètiques locals a Àlaba; en Lasierra s'ha posat en marxa la primera comunitat energètica de la comunitat però també s'ha estès a altres localitats del territori, com Gorbeialdea o Treviño.
Arabako Alea @ArabakoALEA Estitxu Ugarte Lopez de Arkaute 2021eko martxoaren 15a
Tokiko komunitate energetikoen sustatzailea da Jose Maria Martioda. E.U

El "paquet normatiu d'hivern" d'Energies Renovables, aprovat per la Comissió Europea en 2020, inclou finalment el concepte de Comunitat Energètica Local, amb l'objectiu de situar a les "persones" en la primera línia del sistema energètic. En la CAB, la primera aplicació pràctica d'aquesta figura ha tingut lloc en el municipi alabès de Lasierra. El Consorci d'Aigües Mendi-Haran, que gestiona els espais Azala i l'aigua, ha creat la Comunitat Energètica de Lasierra. El president del consorci i promotor de les comunitats energètiques a Àlaba, José María Martioda (Vitòria-Gasteiz, 1952), ha explicat que la nova figura permet passar de ser consumidor a ser el major productor i motor del sistema energètic.

Quantes comunitats energètiques existeixen actualment a Àlaba?

El làser és el primer a funcionar. El procés de constitució de la comunitat ja està en marxa en Trespuentes i en Urarte també s'està construint una comunitat i sembla que volen utilitzar el molí d'aigua per a generar energia. En Pobes també comencen a moure's i en Maurgan porten molt temps amb el projecte. També s'estan fent passos en la zona de Saseta en Treviño i s'està treballant en la incorporació d'algunes de les localitats que participen en el Consorci Mendi-Haran.

La "democratització" de la producció d'energia és un dels pilars d'aquestes comunitats, no?

Així és. El Consorci d'Aigües Mendi-Haran va realitzar fa uns anys la transició a l'energia renovable i ens integrem en una cooperativa de consumidors d'energia, EMASP. La cooperativa compra energia renovable i ens l'embeni. A més, inverteix els beneficis econòmics que obté en projectes socials. De fet, a final d'any ens pregunten a cada soci on volem invertir el benefici econòmic obtingut. Doncs bé, en 2019 EMASP-EMASP ens va informar sobre aquestes comunitats energètiques, que també volien impulsar aquesta figura. Quan em van explicar el que eren em va semblar una gran oportunitat per a les Juntes Administratives d'Àlaba.

En quin sentit?

Són lots per al foc del segle XXI. A Europa se'ns està dient el que portem fent des de fa temps als pobles d'aquí: el dret a la calor a casa és la comunitat energètica local, el dret a l'energia. A més, això dona força a les assemblees administratives que volen continuar existint, ja que els dona nous productes del segle XXI per a ser sobirans.

Com s'organitza en concret una Comunitat Energètica Local?

Per posar un exemple, tu a la teva casa poses els panells solars, la instal·lació no és molt cara, avui dia pots fer-ho per 6.000 euros, i jo, que visc en un entorn de 500 quilòmetres, poso els meus propis panells. Doncs bé, podem compartir l'electricitat que generem sense pagar l'IVA ni els peatges. Com es pot fer? Si ens posem d'acord i posem una única instal·lació, estalviarem més.

I quin paper juga en això la Junta Administrativa?

Si introduïm una administració, aconseguirem més subvencions per a la instal·lació, i a més es pot utilitzar una guaret de la Junta Administrativa per a la instal·lació. Una preocupació que sorgeix de baix a dalt és la creació d'una comunitat energètica i es busca la complicitat de les administracions públiques, en aquest cas de les juntes administratives, per a poder accedir a les subvencions. Si vostè i jo creguem comunitat, l'EVE ens subvencionarà el 20% a la nostra casa, però amb la participació de les administracions públiques podem tenir més suport econòmic.

Cal posar d'acord a tots els veïns per a posar en marxa el projecte?

No, no és necessari. Les comunitats energètiques locals estan basades en la lliure inclinació dels veïns, però normalment entren totes, perquè des del punt de vista econòmic és molt atractiu, ja que poden reduir la factura de l'energia en un 60%. A més, de cara al futur, la Comissió Europea ha demanat als estats que també donin suport a aquest tipus de projectes en l'àmbit fiscal. Per tant, l'única cosa que han d'acordar és si la Junta Administrativa s'integra o no en el projecte, però la comunitat energètica es compon lliurement, cada any es revisen les condicions i qui vulgui pot abandonar la comunitat o introduir nous socis. D'altra banda, en la comunitat energètica cada comptador té un vot, igual que una gran empresa o particulars del poble, i en aquest sentit el seu funcionament serà plenament democràtic.

Per què vau triar Lasierra per a posar en marxa la primera experiència?

És un poble petit, el president de la Junta Administrativa va mostrar interès. Ens ha servit per a intentar-ho, i hem vist que ha sortit molt bé. En Lasierra la bomba d'extracció d'aigua és la que més consum té, també hi ha casetes de l'espai Azala, consum de la Junta Administrativa (enllumenat públic, etc.) i sis habitatges. En total, s'han invertit menys de 40.000 euros en la col·locació dels panells solars. En el dipòsit s'han instal·lat uns 40 panells solars i 40 més en una parcel·la contigua, que han estat condicionats com a marquesina per a permetre el pas de vuit cotxes en la part inferior i utilitzar-los com a aparcaments. S'ha utilitzat la xarxa elèctrica de la localitat i s'han instal·lat comptadors per a mesurar l'energia que generen els panells en la zona. L'excedent serà gestionat a través de la cooperativa EMASP.

Com ha participat el Consorci d'Aigües Mendi-Haran en el projecte?

Participa com a usuari en la Comunitat Energètica de Lasierra. Hem hagut de fer una petita inversió per a posar en marxa el projecte, però el recuperarem.

Ha estat llarga la tramitació?

L'any passat vam començar a parlar del projecte, el primer consell es va celebrar al març i a l'abril comencem a demanar pressupostos. Segons el projecte, la tramitació és diferent; en Lasierra no han hagut de fer un gran projecte, i a més, com és membre del consorci, han portat de la cooperativa l'assessorament jurídic i tècnic que necessitaven. A partir d'ara, qui vulgui tindrà el nostre suport, estem acudint a tots els llocs en els últims mesos per a explicar el tema de les comunitats energètiques locals, evangelitzar, jajaja.

El projecte de Lasierra ha estat guardonat en el projecte del Govern Basc 'El forn de la innovació social en el medi rural'.

Sí. Gràcies a això, s'està preparant una guia d'usuaris per a la creació d'aquesta mena de comunitats, per a saber què han de fer si estan interessats en qualsevol país.

Quins canvis hauran d'introduir els veïns en el consum d'energia?

Han de moure el darrere per a consumir la major quantitat d'energia possible en les hores de sol i perquè l'excedent sigui el més petit possible; aquests quilowatts els pagarà la cooperativa, però tenen impostos. És pràcticament impossible fer-ho al cent per cent, però cadascun pot optimitzar el seu consum, per exemple, en lloc de regar a la nit al matí, posar la rentadora a la nit al migdia...

La Diputació d'Àlaba acaba de presentar el projecte Ekiola. Té relació amb les Comunitats Energètiques Locals?

Ekiola és un altre projecte. No té a veure amb les comunitats energètiques locals. Que jo sàpiga, Brussel·les ha definit molt bé el que és una Comunitat Energètica Local i sobretot parlen de la micrrogeneración de l'energia, i això és el que estan secundant: projectes amb una infraestructura de fins a 100 quilowatts i un límit de retorn de 500 metres. Per al Lasierra han estat 40 quilowatts, i en molts dels pobles d'aquí, aquesta és l'energia que necessiten. Ekiola, per part seva, vol reunir els ajuntaments per a recaptar fons i parlar de parcs solars amb una potència d'entre un megavat i cinc megavats, la qual cosa suposa una inversió de 55.000 euros. Això no és una comunitat energètica local.

No t'agrada el projecte?

No ho sé. És un altre projecte. A Àlaba, Ekiola no té molt sentit, pot ser que el tingui en altres llocs, a Guipúscoa, on va sorgir el projecte, on hi ha moltes petites i mitjanes empreses on hi ha més sentit. Nosaltres ens quedem amb cent quilowatts, juguem a la tercera divisió, entre amics, mentre que ells juguen a la primera divisió, la cara negra, en el mercat neoliberal. Ekiola ha destacat la importància de ser gran. Nosaltres, no obstant això, considerem important la rapidesa i l'eficàcia que ens aporta l'ésser petit. Enguany és urgent fer renovables i molts volen fer negoci amb les renovables.

La Comunitat Energètica Local no és una oferta energètica convencional.

La comunitat energètica local no és una oferta comercial d'energia elèctrica, la comunitat energètica és una cosa que es genera socialment, com els feixos de fusta. Creiem que l'energia és un dret humà fonamental; a una casa no se li pot faltar l'energia elèctrica, i aquí podem crear-la de la manera més eficient. Aquí creem i aquí gastem. No hi ha transport, en el transport es gasta molta energia. Aquests megamolinos, per exemple, no són eficaços. Són renovables? És possible, però no són eficaços perquè perden molta energia en el transport. La comunitat energètica és un projecte molt eficient. Socialment, perquè s'ha situat en el lloc més adequat i, a més, la junta administrativa ha cedit el terreny. I, a més, és socialment eficaç, perquè es parla i es debat democràticament.

Necessitareu l'ajuda de la Diputació?

Per descomptat. A l'hora de realitzar molts tràmits i d'obtenir subvencions, la Diputació d'Àlaba haurà de donar-nos suport i ajudar-nos; ha de facilitar el camí.