Uns més, uns altres menys, però tots hem analitzat la situació. Les principals divergències estan, com sempre, en conseqüències, que allunyen les possibilitats de la unitat d'acció.
En qualsevol cas, és de celebrar que s'hagi decidit obrir portes a una nova manera de fer política, així com fixar objectius clars i concrets. Per a això, amb les decisions que s'han adoptat al llarg dels anys es pretén crear actius que aportin congruència i eficàcia.
Això exigeix canvis teòrics i pràctics en la tasca política actual. Amb una necessitat igual o superior a la de l'empresa privada, no sols és necessària la formació superior, sinó també l'especialització.
Potser la paraula més utilitzada en política és la “realitat”, però des de fa temps sabem que el que es coneix com a “realitat” és una mescla de fets, punts de vista, valoracions i gustos personals, que sovint són molt difícils de distingir.
Per això, els qui decideixin acudir en la pròxima campanya electoral a esdeveniments “d'antany”, –i acudiran–, hauran de justificar una determinada elecció social o política, utilitzant una determinada “interpretació” de la realitat.
Els qui decideixin acudir en campanya electoral a esdeveniments “d'època”, justificaran una selecció social o política concreta
La part de l'etern dilema, és a dir, “dir o ser”, la ideologia liberal, encara que en els seus diferents vessants, posa com a cor del sistema la prioritat de l'individu enfront de la societat.
Alguns diuen que prioritzar la societat sobre l'individu és una intenció ideològica, però jo crec el contrari. Que realment és tan erroni com enaltir a un Estat omnipotent, per sobre dels drets de la societat, divir a l'individu aïllat.
Tot això va en la mateixa “gamma” de llibertat de mercat.
Quan es va crear l'Estat liberal, sense oblidar les condicions que va sofrir la classe treballadora.
En contra del que diuen els que avui dia es consideren liberals, o no, l'arrel i fonament de la seva ideologia no és la lliure elecció, sinó la competitivitat. El PSOE presumia de “defensar-lo” en la dècada dels vuitanta i segueix “en la pràctica” tots els governs que han passat per Lakua i Carles III.etik.
De fet, alguns apliquen el reconeixement ideològic que li van dir “darwinisme social” i, en resum, defensa que la societat pot avançar si no interfereix en la lluita entre els més forts i els més febles. És a dir, aplicant el model d'evolució de les espècies.
Alguns ho estan reivindicant avui mateix.
En els últims anys, igual que s'ha intervingut en la gestió de la salut pública, en tot el sud d'Euskal Herria, la societat i l'Estat han de situar-se fora d'aquesta lluita “diuen”.
La protecció dels febles implica no sols el retard dels “bons i millors”, sinó també el frau que impedeix els recursos imprescindibles per a avançar. Aquesta és la història de la Bíblia que satisfà la “set” dels governants liberals d'avui.
Aquest capitalisme “popular”, renovat però antic, només cuida i desenvolupa la supremacia de les principals minories
El liberalisme és el que el PSOE i el seu soci estan practicant en les dècades del PNB. De fet, com oblidar els nombrosos “meritoris” que s'estan enriquint amb la porta giratòria de Lakua i engreixant “pedigri”.
Ells són els que ensenyen com és el liberalisme epidèrmic.
Els liberals d'avui viuen sobre un “tigre depredador insaciable”, la resta és literatura.
Cal no oblidar que el liberalisme, en moments importants de la lluita social, s'atribueix sempre a la força i quan no són capaces de convèncer, utilitzen la força en totes les manifestacions.
El personal de salut pública va aprendre d'això fa temps. Aquest capitalisme “popular”, renovat però antic, només cuida i desenvolupa la supremacia de les principals minories.
Així estan aconseguint erosionar un model de progrés social. I això només ho podem detenir amb major capacitat política.
Els qui realment hem aconseguit un nou marc de relacions amb l'Estat espanyol sense concessions, creiem que estem en condicions de plantejar amb rigor el final d'un cicle polític. I així estem, encara que el PNB segueix en el dilema de sempre, “digui o sigui”.
En els últims anys, la manca de la lògica capitalista d'Osasunbidea i Osakidetza ens ha obligat a aprendre alguns coneixements de la medicina. Des de llavors, en Hego Euskal Herria la majoria social és conscient que els mals costums de llarga durada provoquen malalties medul·lars que requereixen una gran rehabilitació. Viatge curt amb els quals porten el cervell en la butxaca.
Josu Iraeta, escriptor.