Em veig legitimat per a fer aquestes explicacions, ja que a la fi de la dècada de 1980 vaig ser un dels fundadors de la Institució d'Euskaldunización de la Sanitat (OEE), en aquella primera legalització i en l'elaboració d'aquells primers estatuts. Penso que després, els òrgans de direcció de l'associació van modificar aquells estatuts.
Aquesta primera generació de metges residents que van estudiar en les ikastoles va ser la que va donar la manxa a la societat. Vaig començar a escoltar en la direcció de l'Hospital de Creus que un grup de residents vascoparlantes havia començat a fer sessions clíniques en basca. Així mateix, a l'Hospital Ntra. Sra. d'Aránzazu, un grup de metges també van escriure alguns textos curts en basc, traduïts en alguna de les històries clíniques de l'Hospital Aranzazu de Sant Sebastià.
Com bé diu Aitor, no hi ha hagut un increment significatiu en el nombre de membres de l'associació durant tots aquests anys, ni hi ha hagut iniciatives que reivindiquin davant l'administració, els sindicats, els partits polítics, que han fet res o res per a garantir l'assistència sanitària en basca a la població euskaldun.
L'objectiu de l'associació, entre altres, jo, era donar suport a aquestes actuacions i exigir a l'administració i als polítics que es vagin normalitzant l'ús del basc en l'àmbit de la salut. Alguns no estàvem d'acord amb la prudència o “militància” d'altres fundadors, que van preferir cedir i dedicar-se exclusivament a l'aprofundiment del basc tècnic, a l'organització de cursos per al seu aprenentatge, a la promoció de jornades científiques en basca, etc. Llavors l'excusa era que no hi havia suficients metges bilingües. Trenta anys més tard, membres significatius de l'OEE al·leguen aquest mateix argument com a excusa per a no començar a redactar informes dirigits a la població euskaldun.
Com bé diu Aitor, no hi ha hagut un increment significatiu en el nombre de membres de l'associació durant tots aquests anys, ni hi ha hagut una iniciativa reivindicativa davant l'administració, els sindicats, els partits polítics, que han fet res o res, per a garantir l'assistència sanitària en basca a la població euskaldun; i perquè el basc recuperi el lloc en salut de totes les llengües normalitzades en cada país.
Vist des de fora, perquè avui no soc membre de l'OEE, veient els escassos resultats que s'han obtingut en aquests trenta anys, sembla que per a sortir d'aquesta situació es necessita un canvi, ja que no hi ha elements proactius que una institució d'aquest tipus pugui necessitar, i això és precisament el que necessita l'ús futur del basc en l'àmbit sanitari.