Shabaka Hutchings va produir l'any passat l'àlbum We Out Here, que reuneix el so de Londres, i en el qual trobarà –a més d'Hutchings i García– les principals referències d'aquesta escena: Theon Cross, Moses Boyd, Ezra Collective, Kokoroko, Joe Armond Jones, Triforce i Maisha (a falta potser, Yazz Ahmed i Kamaal Williams). Compost per nou cançons, García col·labora en cinc d'elles –tots volen la seva elegància–. Els músics s'ajuden mútuament, explorant junts nous camins.

Anit vam tenir l'oportunitat de gaudir del Jazzaldia de Vitòria amb un gran concert d'hora i mitja de durada. Força i suavitat, tràngol i espiritualisme, dansa i ritme, virtuosisme i silenci. A pesar que el Teatre Principal de Vitòria-Gasteiz no està ple del tot, els aplaudiments i els aplaudiments omplen la sala després dels solos de cada músic.

Sam ‘Barrel’ en la bateria Jones, en concret, jugant i divertit. Daniel Casimir sobre la base del contrabaix amplificat, robust i rodó. JOE Armond Jones isats piano i Rhodesean elegant, perillós i elegant. I Nubya García, estrella. El silenci, a més d'aprofitar-se bé, va des dels gravats del tenor fins als aguilons, arribant a colpejar les notes que poca gent aconsegueix. Presenta seqüències de notes ràpides, a l'estil dels clàssics, i les aguanta al llarg i al llarg, en les tensions i harmonies més belles.

Realitza bellíssimes peces de jazz modal espiritual, que poden estar prop de l'hard bop, t'introdueix de sobte ritmes jamaicans i afrobeat, i l'hip hop seguit. I sense allunyar-nos dels fonaments del jazz, com si estiguéssim trobant a un Coltrane contemporani.

Tots aquests nous músics londinencs han sortit de l'escola Tomorrow’s Warriors. És una escola perquè els adolescents aprenguin jazz gratis, amb la sospita que el jazz és discriminatori des del punt de vista de classe, gènere i raça, per a oferir-los una alternativa. No hi ha futur sense infraestructura.

Han començat a fer jocs amb l'electrònica i gràcies a aquesta mescla d'estils s'està popularitzant un estil al qual se li atribueix elitisme. Encara que sembli rar per als bascos, el jazz està fora dels festivals estiuencs, i està relacionat amb la cultura popular, els clubs i la joventut.