Fa uns dies, abans d'acudir a la revisió mèdica d'enguany, em van enviar un qüestionari sobre el meu benestar. En els últims temps volien saber si estava nerviós o greu, si era capaç de controlar les meves preocupacions, si estava humiliat... En definitiva, em preguntaven pel meu benestar emocional. Tot això en castellà, com si l'ús de l'una o l'altra llengua no afectés el meu benestar.
En les empreses també és cada vegada més freqüent observar el benestar de les persones i realitzar intervencions sobre aquest tema. Estem vivint una època de crisi i incertesa, d'urgències humanitàries i de molts conflictes socials i laborals. Moltes vegades no som capaces de mirar a mitjà i llarg termini, no sabem què és el que ens ofereix el futur més pròxim, perquè el que considerem segur pot variar d'un moment a un altre. Tot això influeix en el nostre benestar.
En el nostre cas, l'Institut Basc de Competitivitat Orkestra i el Laboratori Basc de Civisme Telesforo Montsó han tractat temes com el benestar. En 2022, també en Enpresarean, les empreses basques es van centrar en les estratègies per a garantir el benestar de les persones.
Jo tinc molt clar que el nostre benestar i el desenvolupament del territori han de relacionar-se amb les llengües, perquè sense això no és possible aconseguir un territori habitable, just i sostenible
Recentment, en el tercer cicle de les xerrades Elkar Ikasiz, organitzat per l'Associació Bai Euskarari, s'ha abordat el benestar en l'àmbit laboral. Segons els interlocutors, el benestar es pot definir de mil maneres: fer el que vulguis estant on vulguis; ser el que necessites a cada moment; el benestar és aconseguir l'equilibri entre tots els àmbits de la vida d'una persona. El benestar és un concepte viu que es crea i es transforma constantment i que permet continuar creixent i fer aportacions pròpies. Molts associen el concepte de llibertat a la llibertat, i traslladant el concepte a l'àmbit laboral, la llibertat de proposar idees, o la possibilitat d'assistir a una sessió de formació, o la possibilitat de gaudir d'un dia de vacances o d'adaptar l'horari tenen a veure amb el benestar. Resumint, podríem dir que el benestar és la nostra qualitat de vida i el conjunt de tots els factors que influeixen en ella.
No obstant això, la variable lingüística no sol aparèixer en boca dels experts com una variable que influeix en el benestar. Jo, no obstant això, tinc molt clar que el nostre benestar i el desenvolupament del territori han de relacionar-se amb les llengües, perquè sense elles no és possible aconseguir un territori habitable, just i sostenible. Sorprenentment, és difícil trobar variables lingüístiques i culturals entre els elements que es consideren factors de benestar. Si acudim als investigadors sobre aquest tema, en la CAPV existeix un estudi sobre la percepció del benestar i la felicitat, de 2022, elaborat per l'Oficina de Prospecció Sociològica del Govern Basc. S'han analitzat factors que expliquen el benestar: estat emocional, percepció de la pròpia salut, percepció del control de la pròpia vida, protecció familiar i social, valoració de la situació econòmica i valoració de l'entorn. L'EUSTAT també realitza una enquesta de benestar personal i les preguntes per a mesurar la satisfacció estan relacionades amb les relacions personals, la situació econòmica, l'habitatge, la qualitat de l'entorn, la seguretat, etc. És a dir, la relació entre les llengües i el benestar no sol ser objecte d'estudi i estaria bé que la variable cultura i la diversitat lingüística s'integressin en aquestes recerques, ja que la possibilitat o no d'utilitzar una llengua pot tenir una influència important en el benestar de les persones. Per a mi, almenys, és una variable imprescindible. Perquè el meu benestar és major quan tinc l'oportunitat d'utilitzar còmodament la llengua que jo vull en tots els camps [de treball].
Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari