El Govern Basc ha anunciat la fusió entre els centres escolars Adurtza-Sant Ignasi, Santa Maria-Landazuri i Umandi-Pare Orbiso, i les preguntes travessen el tema.

Quin és el criteri i el punt de partida per a prendre una decisió d'aquest tipus? Segons el Govern Basc, la mesura suposarà una millora dels projectes educatius d'aquests centres i una lluita contra la segregació d'aquests. Els sindicats asseguren que hi ha una perspectiva purament economicista en el sector, amb l'objectiu de reduir el nombre de centres educatius, davant la baixada de la natalitat.

Són realment menys i més grans les escoles (més macros) el camí per a millorar els projectes educatius? Escoles que acullin a més alumnes i línies?

Es mantindran els recursos personals en els pròxims anys? Es mantindrà també l'oferta de places? O a poc a poc, com els sindicats sospiten, va disminuint el nombre de professors i treballadors, disminuint el nombre de places i, per tant, la xarxa de l'escola pública?

Quant i com participaran les comunitats educatives? De fet, el Govern Basc ha parlat del procés acordat amb ells, però els sindicats li han acusat d'actuar de manera unilateral i de no haver consensuat cap procés, utilitzant com a font a algunes comunitats educatives d'aquests centres.

Perquè el procés sigui realment participatiu, quin paper assumirà el Departament d'Educació i com es canalitzarà el consens de les comunitats educatives de tots dos centres? Per exemple, a les escoles amb dos projectes educatius, pedagogia i models diferents, quin prevaldrà? O bé quan el centre que té íntegrament el model D es reuneixi amb el que té el model B, quin o quins seran els models lingüístics que s'oferiran?

Es replantejaran els espais? S'aprofitarà l'oportunitat per a adaptar i renovar les infraestructures?

No és un repte petit el que tenen per davant els centres educatius i l'administració que es fusionen. El temps anirà responent a aquestes preguntes i a moltes altres.