Fa tres o quatre anys es va posar en marxa la Mesa d'Alimentació de Bergara, entre diversos agents del municipi: Ajuntament, Associació de Desenvolupament Rural, cooperativa Ereindajan, productors, projecte Eskubaratz, particulars... La Sra. Plazaola explica que des del primer moment es va prendre com a objectiu "desenvolupar l'estratègia alimentària de Bergara, prenent l'agroecologia com a rumb".

Van compartir les seves pròpies percepcions i inquietuds i van crear dos grups de treball per a donar resposta a les mancances existents al poble: El grup de treball Azoka i el grup de treball Relleu.

Com potenciar els mercats en declivi?

En Bergara es distingeixen dues fires: una és l'edifici, que està obert tots els dies, i una altra setmanal.

Aquesta periodicitat setmanal es realitzava els primers dissabtes, però des de fa set o vuit anys es realitza els dimecres a la tarda. Segons ha explicat Jon Ruiz d'Egino, "en un diagnòstic vam veure que a les fires s'acostava sobretot gent gran, ja que a l'ésser el matí del dissabte potser la gent jove no tenia costum d'acostar-se al mercat. Es va intentar atreure a un altre públic, fet els dimecres a la tarda. En 2014 o comencem, i bo, no diré que tingui una estirada de crist, però ha creat i es manté un costum".

No obstant això, la taula d'alimentació s'ha incorporat a l'edifici del mercat. Ruiz d'Egino: "Al llarg de la setmana s'observava que l'edifici estava buit, en l'actualitat només hi ha una carnisseria, una gelateria i una bugaderia, la qual cosa no respon a la necessitat d'aconseguir aliments en el dia a dia". Van començar a treballar per a fer un volt a l'edifici Azoka, segons ha explicat Plazaola: "Els llocs estaven a dos costats i una pila d'ells buida, i es va pensar a tirar els llocs d'un costat i crear un espai comú... A partir d'aquí, l'Ajuntament es va dedicar a la construcció de l'edifici, ja que era una qüestió d'infraestructura. Però d'altra banda, comencem a parlar del contingut del projecte. I comencem a reinventar una mica la idea de les fires: construir un pont entre productors i consumidors, sense ànim de lucre o que es plantegi com una mediació ètica, i oferir productes de molts petits productors en un espai comú, amb un horari flexible i tenint com a objectiu posar a la disposició de la ciutadania productes i aliments de qualitat...". Els projectes resultants són la botiga i la cuina.

Plazaola assenyala que els mercats estan en declivi en la major part dels llocs i que davant això s'estan adoptant diferents tendències en cadascun d'ells: "En alguns llocs, especialment en els nuclis urbans, les fires s'estan dirigint al turisme, en altres llocs més com a espai d'oci, l'alimentació descentralitzada i una mica romàntica idea de mercat... En el camí que nosaltres hem pres la central és l'alimentació". "També el sector primari", afegeix Ruiz d'Egino.

Quina gent comprarà a la fira?

Eli Pagola pregunta en el programa Egonarria sobre el perfil dels quals compraran a la fira. Ruiz d'Egino respon: "Hi ha diferents perfils: gent conscienciada, que creu que és la funció de la fira, que creu que és el lloc on aconseguir el producte local... hi ha un altre perfil que ha anat i continua comprant per costum durant tota la vida. Hi ha un altre perfil, el de les dones viudes, que surten a dissabte a la compra i busquen aliments barats o almenys assequibles. També hi ha un altre perfil de pares nounats, que s'han acostumat a venir a la fira de sobte perquè donen importància a l'alimentació a casa... Però quant a l'edat, sí, són sobretot els que van una mica més enllà de l'edat".

Podeu veure l'entrevista completa en:

"Servei d'Ortopèdies" per a alleujar la càrrega de treball dels productors

El segon grup de treball de la Mesa de l'Alimentació de Bergara s'ocupa del relepago. Ruiz d'Egino explica que en el diagnòstic realitzat en 2022-2023 es va veure que a la vall de l'Alt Degui hi havia entre 21 i 22 anys abans i deu anys després només hi havia 11 horts professionals, "i a més la majoria dels quals quedàvem érem els que desapareixeríem en els pròxims 10 anys. No vèiem un relleu fàcil, la gent no s'acostava al sector primari".

A més d'aquest diagnòstic, van participar en l'estudi Biolur Duina, que va concloure que els horticultors tenien una càrrega de treball molt elevada i estaven greument exposats a salaris, la qual cosa en la majoria dels casos era per a no seguir endavant amb el projecte de motius.

Per a donar resposta a aquesta situació, la Mesa de l'Alimentació de Bergara ha posat en marxa aquest mes de març un servei d'ortopèdies "": s'ha contractat una persona que acudirà diàriament a un hort d'un horticultor professional de la vall per a alleujar la càrrega de treball. Ruiz d'Egino està molt a gust amb aquest servei i diu que "l'objectiu és no caure un projecte més". La contractació ha estat realitzada per l'Associació de Desenvolupament Rural, que és finançada pels ajuntaments, per la qual cosa tots els ajuntaments han vist el servei necessari.

Una altra de les línies de treball que ha posat en marxa l'equip de relleus són les escoles. Per a treure diners d'Ikasbidai, la majoria dels col·legis venen bombons, però gràcies al seu treball en Bergara, venen cistelles amb productes de la comarca. Les cistelles s'han elaborat en auzolan i s'ha treballat el tema dins de l'aula. Ruiz d'Egino valora molt positivament: "Vam ser als alumnes de 16 anys a explicar la nostra professió quan estan en l'edat de triar la professió per a demostrar que és possible fer-ho, en col·lectiu, i viure d'ella".