El còmic Ño ha descobert deu situacions que poden succeir entorn d'una sessió de bertsos, deu escenes que, en contextos confortables i menys còmodes, reflectiran fantasmes, obstacles, agafadors i eines de progrés de les dones bertsolaris, elogiant els gestos de complicitat i gaudi entre els seus membres.
Les il·lustracions són de Maitane Gartziandia, qui diu que “cada escena és una foto. Són fotografies o fotogrames dels istantes de pocs segons, molt descriptius, on l'acció no té tanta importància, sinó descriure una sensació, un ambient”.
Eli Pagola i Mirin Artetxe s'han encarregat del guió. No obstant això, la imatge ocupa el major pes en totes les escenes i, encara que se centra en el món del bertso, no apareix cap vers, excepte en una sèrie històrica. Són versos del personatge que donarà contrapunt al còmic: Joxepa Antoni Aranberri Petriarena Xenpelar. Va ser treballador i bertsolari de la fàbrica d'Errenteria i ha estat inserit en muntatges fotogràfics en diversos passatges del llibre, com diuen els seus autors, “per a sadollar als bertsolaris d'avui”.
Pagola explica que “s'han realitzat i es faran més treballs teòrics que vinculen bertsolarismo i gènere. Vèiem que un treball en format de còmic podia tenir marge. Ens dona llicència per a fer acudits sobre el tema”. Artetxe diu que qui no segueixi aquests temes molt de prop pot no entendre moltes coses, però “és un còmic per a crear somriure als nostres companys i a les feministes del nostre món de bertsos, que els donarà força per a seguir endavant”.
Cròniques, pedres precioses, clau per a entendre la història
Fa quinze anys va sortir la idea de fer el llibre i Koldo Izagirre ha recollit les cròniques escrites en el periodisme en basc. El títol també es recull en una d'aquestes cròniques: “Joseba Zubimendi, testimoni de la incineració de Guernica, relata el bombardeig de Guernica. També tenim el document més autèntic del bombardeig de Guernica”, detalla Izagirre.
L'autor afirma que aquest treball és, entre altres, un material per a entendre la història: “Gràcies a aquestes cròniques coneixerem, entre altres, el nombre de guerres que hem viscut al nostre país: 1936, Algèria, Segona Guerra Mundial, Primera... I perquè no hem retrocedit –la crònica més antiga del llibre és de 1869–”.
Es tracta de textos publicats en una sola ocasió i que es mantenen “corregint els errors evidents de la impremta i adaptant l'ortografia al nostre temps”, afirma Eizagirre.
Juan Luis Zabala ha participat en la correcció d'errors en ortografia i còpia i Gorka Bereziartua ha col·laborat en la selecció i molts altres detalls.
Tots dos treballs ocuparan el lloc d'ARGIA en la Fira de Ziburu, on també estaran els autors per a signar llibres o simplement per a parlar de les seves creacions.