Una sessió al costat de la teva casa. Com et vas sentir damunt de la tarima?

Viu en Hendaia al costat de la frontera. Per a mi era bonic. Vaig sentir la sessió a prop. Tanmateix, vaig tenir baixades, físicament no era molt bé. Això em va portar psicològicament a sentir pressió. Tenia por de no mostrar el meu millor nivell. No va anar personalment la meva sessió més agradable en l'escenari. Respirant en el treball de la cambra em vaig sentir millor.

Van cantar a Muga. És important tractar el tema als pobles fronterers?

El programa va ser a la frontera, era simbòlicament important. Era imprescindible aflorar el tema. Volia fer que els aficionats al bertsolarismo se sentin prop del tema. Amb Miren Artetxe ens va tocar el tema. La realitat que he viscut és el pas de la gent i el desig de passar. Quan vaig escoltar la salutació de Sustrai Pujol, vaig pensar que jo també vaig conèixer les cabanyes de la frontera. Vam ser parats i havíem d'estar callats. Són moments que tinc molt dins, fins a viure gairebé amb normalitat.

Cinc dones, tres lladres… Ha estat un programa especial?

Sabia que amb cinc dones el programa anava a ser especial. La veritat és que quan érem tres lladres em vaig adonar el mateix dia. A més, tots ells de l'escola de bertsos d'Hendaia. Volia que per a mi també tingués un programa especial, perquè des d'un punt de vista personal em senti a gust. En el vers hi ha coses importants col·lectivament, però també hi ha altres objectius pensats personalment. Jo pensava especialment això.

Va fer el personal de la cambra, a la mare morta. Com vas viure el moment?

Tenia clar que abans de començar m'hagués vingut al capdavant el primer tema, perquè a Sant Sebastià havia perdut el temps triant un. Se'm va ocórrer la de la meva mare. El dué perquè no m'agrada especialment parlar de la vida personal o caure en el sensacionalisme. No és senzill abordar un tema d'aquest tipus. Jo vaig cantar el que tenia dins. Moltes vegades tractem d'aportar idees que suposadament no pensaran. No obstant això, els veritables tresors estan en el més senzill, en el que tenim dins. Vaig intentar cantar en fred sobre un tema calent que tenia dins.

“Canta lliure quan volen silenciar”. També ha denunciat la seva recent censura.

Jo diria que la meva primera premissa era fer un elogi del vers més que una denúncia d'alguna cosa. Els dies posteriors als bertsos no van ser bons. He preferit per decisió conscient no confondre'm, callar i deixar passar l'ona. Sabia que algun dia hauria de dir alguna cosa. He volgut posar la meva última paraula a la força i a la llibertat del vers.

PREGUNTA DE LA CAMBRA:

Respecte a la teva sessió, amb quin sabor t'has quedat?

Bon sabor de boca. L'objectiu ha estat mantenir la sessió. Crec que ho he aconseguit. Volia deixar una cosa memorable a la gent. Aquest és l'objectiu del vers tant en el campionat com en la plaça. Si ho he aconseguit estic content. Cantaré un altre bertso en el campionat. Ara no jugaré res. Gaudiré sense pressió.