argia.eus
INPRIMATU
El declivi de Netflix, tant en subscripcions com en bossa: per què?
  • Netflix ha anunciat aquesta setmana que ha perdut molts subscriptors a l'inici de l'any. És la primera vegada en deu anys que el gegant audiovisual ofereix una notícia d'aquest tipus i la notícia ha influït també en el preu borsari de l'empresa.
Gorka Bereziartua Mitxelena @gorka_bm 2022ko apirilaren 22a

200.000 abonats menys en els tres primers mesos de 2022. Els problemes que es començaven a intuir en l'últim any per l'alentiment del creixement dels subscriptors s'han tornat ara evidents. Han acabat els anys d'or que les mesures per a fer front a la pandèmia de la COVID-19 van portar a Netflix?

En un moment donat, a l'abril de 2020, la plataforma de streaming més coneguda va aconseguir el valor borsari de les petrolieres, però des de principis d'any el globus està perdent aire. Netflix al novembre de l'any passat costava en bossa uns 283.000 milions d'euros i ara uns 91.800 milions, segons destaca el periodista especialitzat en economia Bloomberg, Lucas Shaw.

Aquesta pèrdua de clients també ha tingut conseqüències aquesta setmana en el valor de les accions de l'empresa: Han sofert una pèrdua del 35%, la qual cosa ha provocat un efecte va dominar enfront de la resta de plataformes de streaming: El preu de les accions de Disney, Warner i Paramount va caure entre el 5 i el 8% a mitjan aquesta setmana al Japó.

Però a altres competidors no els va tan malament: La plataforma HBO Max, per exemple, ha anunciat que ha aconseguit més de tres milions de subscriptors i que aquesta notícia ha enfosquit encara més la setmana negra de Netflix.

La pregunta que hi ha en l'aire és: què és el que ha provocat el declivi? Per a Andrew Lawrence, de The Guardian , el problema s'ha convertit en l'oferta de la plataforma: s'ha vist a si mateix a través del catàleg de Netflix, com si fos l'espectador de la televisió per cable dels anys 90, “sense rumb, sense objectiu, amb alguna cosa, intentant veure tot”.

L'empresa ha esmentat altres raons, des de la guerra d'Ucraïna fins a la tendència dels usuaris a compartir les seves claus d'accés a la xarxa. I encara que alguns d'ells poden veure's afectats –a Rússia s'han suspès milers de subscripcions des del passat 24 de febrer–, la relaxació de les mesures anti-pandèmiques i, per tant, l'augment de les possibilitats d'oci fora de casa també pot influir.

A més, existeix una competència cada vegada més intensa entre les plataformes de streaming audiovisual. En els últims dos anys les empreses d'aquest sector han experimentat un important creixement degut als nous hàbits que tenim davant les pantalles. No obstant això, la captura d'aquesta nova clientela està subjecta a constants inversions gegantesques, tant en l'àmbit tecnològic com en el de la cobertura del catàleg davant la demanda que ha crescut exponencialment, amb la finalitat d'oferir un bon servei a tants usuaris.

La cacera de Netflix del mes d'abril ha portat a més d'un a recordar-se del cop que Meta va sofrir en la bossa al febrer d'enguany –abans Facebook– per causes similars –pèrdua d'usuaris–. La guerra, la inflació i la inseguretat que està imposant l'economia en general pot haver portat als qui tenen la capacitat d'ingressar diners en les grans companyies a invertir en un altre tipus de negocis.