Dos anys abans de la defunció, als 88 anys d'edat, continuava intentant anticipar-se a la societat. "Intentant aportar mil·lilitre a la meravellosa mar de l'art", va dir a Sustrai Pujol en l'apartat Advocat del Diable, en 2012. Es fiava poc dels crítics, molt menys dels crítics que la societat té en l'olimp ""... però encara es fiava menys dels polítics: "El 99% dels polítics no entén pebrots de l'art. Sembla que una condició per a obtenir el carnet polític és passar de l'art! Això sí, li compren els treballs perquè després es col·loquin en les seves oficines per a mostrar-se modern i culte davant els seus amics".

En aquesta entrevista vam dir la idea que hem portat al titular: "El treball seriós és molt íntim [de l'artista], posar-te a prova constantment, tractar la teva intimitat. Has de mirar el món per la finestra, però amb les finestres tancades, perquè amb tanta informació acabes escanyant això dels altres. Per això, l'artista ha de viure enfadat amb el seu segle".

Tenia 88 anys quan va difondre aquesta entrevista i va afirmar que "inevitablement" i "sovint" es recordava de la mort, però en pensar en això l'art l'ajudava a "no fracassar". I que no creia en un altre món, "encara sort que haver de trobar-me amb aquests maleïts feixistes em trauria del meu bé!". La pretensió de la seva vida va ser "viure sense enemics". Però no ho va aconseguir: "Per ser de col·leccionista, una gent em nega la salutació, però quin raig, la qual cosa no és sincer amb les seves conviccions és només una marioneta".

En aquella entrevista va afirmar que era partidari que tots els nacionalistes s'unissin, i així ha d'entendre's la creació del logotip dels orígens de Gure Esku Dago. Va ser un artista compromès, amb obres conegudes com l'antic logotip de Bai Euskarari, el cartell de la Fira de Durango 2012, el cartell per a Nafarroa Bizirik 1512-2012 o la figura d'Izaro del Parlament Basc. I la pel·lícula Mestressa Lur, estrenada en 1968, "Mestressa Lur va ser una gran protesta dels bascos", va dir.

"Morts treballant em vaig enxampar"

Nascut a Bermeo en 1924, va ser capturat de jove per dues guerres. Quan va esclatar la guerra de 1936 tenia 13 anys. El seu pare, diputat del PNB, va fugir a Sant Joan de Llum. Els records els va relatar en quatre pinzellades en l'entrevista de 2001 d'ARGIA: "Allò era un desastre de la gent, amb cares dramàtiques, sense parlar, perquè tots teníem la nostra història".

Van saquejar la casa de Bermeo i durant 27 anys va ser caserna de la Guàrdia Civil. Fugint d'una guerra, es dirigeix a París, on es troba l'II. Van ser capturats per la Guerra Mundial. Finalment es van embarcar i el que necessitava un viatge de divuit dies per a arribar a Buenos Aires es va convertir en 480 dies. "Dins del vaixell naixia i moria gent. Hi havia bascos, espanyols, jueus... de tot".

Va ser el famós viatge del vapor Alsina. Josu Chueca va recollir els detalls en aquest article, així com el següent dibuix realitzat per Nestor Basterretxea:

Aquells fets van marcar el seu art i la seva perspectiva de mort, segons va relatar en l'entrevista d'ARGIA de 1990: "Vaig començar a pintar temes dramàtics, figures negres, vermelles, grises, tractant d'expulsar tots els meus sofriments interns. Vaig sofrir sense adonar-me, vaig sofrir anys i anys. He sofert molt per la mort".

Va tornar a Euskal Herria als 27 anys. La seva elecció va ser enfrontar-se a la crua realitat a través de l'art, però sense limitar-se a una mera representació, com va explicar en aquesta entrevista de 2001: "Si ets capaç de sentir el que tu veus d'una altra manera, és lògic que això s'apliqui en l'art. L'artista és capaç d'inventar alguna cosa sobre la realitat, alguna cosa que no existeix en la realitat, sinó en tu. Per a tu els cels no poden ser sempre blaus o grisos, o els camps verds. Aquí estan els cels i les muntanyes, però el meu cel i les meves muntanyes són uns altres. L'art és una manera de dissenyar la realitat de manera personal. Des de la realitat, però mai imitada ni il·lustrada. Comptant des dels teus sentiments".

Per a conèixer més fragments de la vida de Basterretxea, que tenim recollits en ARGIA, es poden consultar aquí.