Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en la qual totes les parts es posin d'acord sobre la base de la confiança i la generositat per a aconseguir un objectiu concret. En aquest cas, l'actitud del Departament d'Educació no ajuda a aconseguir l'objectiu: no compleixen amb el que diuen verbalment, són parcials les propostes que envien, a més les envien tard, i el que ofereixen és insultant per a tot aquell que vulgui que l'Escola Pública Basca sigui un referent.

Al gener diversos col·lectius d'Educació Pública vam posar en marxa dinàmiques de mobilització amb una àmplia majoria sindical. Tots els col·lectius junts, cadascun amb el seu espai: professorat, educadors i treballadors del consorci Haurreskolak, i cuiners netejadors. Cada col·lectiu ha tingut el seu propi recorregut, i ara com ara l'única cosa que queda per resoldre és el conflicte laboral del professorat.

En el sector del professorat els sindicats hem mantingut diversos contactes amb el Departament d'Educació. Al gener i febrer els sindicats STEILAS, LAB, ELA i CCOO acordem i executem les vagues amb l'objectiu de resoldre el conflicte laboral, ja que és evident que les vagues són l'única eina que mobilitza a l'administració. Gràcies a aquestes vagues, la negociació ha adoptat una forma de marxa que no ha existit en els últims quinze anys. Podríem dir que el punt de partida real i material va ser el que es va oferir a les poques hores del 25 de març, encara que de matinada el Departament d'Educació va trencar unilateralment la negociació. A les vagues massives de gener i febrer, sumem cinc reeixides jornades de vaga al març, i a més, els membres de la comunitat de l'escola pública basca han donat un ampli suport a les nostres reivindicacions.

Amb l'última oferta del Departament d'Educació, en tots els blocs de la negociació hi ha mancances i excentricitats: retrocessos en el pla de rejoveniment, pujades salarials condicionades, escassetat de recursos en tots els llocs; en general, la sopa del gos!

El sindicat STEILAS assumeix amb total responsabilitat la negociació de l'Acord de Treball del professorat d'Educació Pública, ja que la mateixa situació el requereix. A pesar que treballem des de la generositat i la confiança, des del Departament d'Educació tenim la sensació que el sindicat que som la primera força en el sector no es pren de debò i riu.

La negociació ens enfronta als veritables motius per a plorar. La ràbia i la impossibilitat de seguir endavant donen pas al dolor, d'una banda, a aquestes llàgrimes, i per un altre, a la passió i la força de dur a terme noves dinàmiques de lluita: al maig hem convocat als professors a una vaga de tota la setmana. El sindicat STEILAS està disposat a negociar, però també a lluitar. Tenim clar que el professorat de l'Escola Pública Basca necessita un conveni nou i actualitzat, no un conveni que estigui caducat fa quinze anys. Ja tenen les seves reivindicacions concretes i ensopides. Per això, el que els falta és la voluntat de dignificar l'Escola Pública Basca. Demanem al Departament d'Educació que prengui mesures per a superar el conflicte laboral.

Yolanda Porres, Haizea Arbide i Javi Kerexazu, representants del sindicat STEILAS