- En la cova de Lezetxiki en Arrasate, afectada recentment per les obres del TAV, un investigador de la universitat de Bordeus afirma que l'home neandertal va viure fins a l'Aurigñac, després de revisar les pinedes que van aparèixer en el jaciment.
En un dels jaciments prehistòrics més importants del País Basc, Lezetxiki, la presència de neandertals era coneguda, però un nou estudi assegura que aquesta espècie d'homo va viure més tard del que es creia.
Tal com va avançar aquest mitjà de comunicació en la notícia sobre els danys causats a la cova per les obres del TAV, l'investigador de la Universitat de Bordeus, Diego López Onaindia, acaba de publicar l'article en la revista American Journal of Biological Anthropology, al costat d'altres investigadors internacionals, entre ells l'arqueòleg de la UPV i el director d'excavacions de Lezetxiki, Álvaro Arrizabalaga. En les excavacions realitzades per José Miguel de Barandiarán en 1966, l'estudi aporta més dades sobre dues pinces exposades en Lezetxiki.
En Lezetxiki s'observa perfectament la transició entre els temps de Moustier i Aurigñac: en el primer predominen els neandertals; en el segon predominen l'homo sapiens o l'home actual
López ha explicat a través de Twitter els detalls del seu treball i ha mostrat la seva preocupació pels danys causats pel túnel bte del TAV en Lezetxiki: "No entenc com es pot acceptar que això succeeixi en el segle 21".
L'Institut Català de Palentología Humana i Evolució Social (IPHES) també ha donat eco a la recerca. L'IPHES afirma que l'excavació de la cova es realitza des de fa anys, la qual cosa converteix a Lezetiki en un "jaciment de referència per a conèixer la prehistòria", ja que l'estratigrafia induïda recull gairebé totes les cultures prehistòriques.
De fet, en Lezetxiki es pot observar perfectament la transició entre els temps de Moustier i Aurigñac: en el primer predominaven els neandertals; en el segon, l'homo sapiens o home actual. No obstant això, les últimes datacions cronològiques apunten al fet que molts dels vestigis lítics que es consideraven del període Mouster poden ser també del període Aurigñac, per la qual cosa existia el dubte que les dents que apareixien en aquestes seqüències estratigràfiques eren els neandertals.
López, després d'escanejar i estudiar detalladament les dents, afirma que són els neandertals més madurs. Per tant, aquests vestigis de Lezetxiki confirmen que la presència de neandertals en el nord de la Península Ibèrica és molt superior a l'esperada, entre 57.000 i 32.000 anys.