Naturkone vol que els partits polítics que volen arribar a les Juntes Generals de Guipúscoa i, per tant, al govern de la Diputació Foral, expliquin a la ciutadania quins seran els seus criteris en matèria de protecció del medi ambient en els pròxims quatre anys. El primer document que els ha enviat és el dels boscos, un tema de gran actualitat, ja que a causa de les malalties del pi insignis, les actuals autoritats (PNB-PSE) han decidit fumigar les pinedes amb òxid de coure. Però en les pròximes setmanes els traslladarà també un altre document sobre la gestió de la caça i la pesca, i –ha promès Naturkon- "en un temps, recollirem i presentar les respostes que ens han donat".

El primer document remès per Naturkone als partits polítics que es presenten a Guipúscoa diu textualment:

Necessitat de canvi forestal a Guipúscoa

El sector forestal a Guipúscoa i en Bizkaia és un tema d'opinió pública des de la tardor de l'any passat. El nostre paisatge s'està enrogint, i no perquè les pinedes estiguin afectades per la malaltia, sinó perquè la necessitat de treure la fusta de manera intensiva amb maquinària pesant i matarrasa ens fa veure les muntanyes cada vegada més buidades. Una vegada més, un gran nombre de tones de terra als rierols i a la mar, augmentant l'erosió i l'empobriment del sòl. Tant si es tracta d'un espai públic com a privat, un espai natural protegit o la Xarxa Natura 2000.

El sector de la fusta és el que regeix en les polítiques públiques forestals de l'administració. Al seu favor es regula la silvicultura com l'única opció per a la gestió de les nostres muntanyes, com un model d'explotació intensiu basat en el monocultiu d'espècies exòtiques. Sense tenir en compte els danys mediambientals, els diners públics sustenta aquesta activitat cada vegada menys rendible per als baserritarras i la resta de petits terratinents. És denunciable el clientelisme polític que practica el PNB, sempre en detriment del Medi Ambient. Però, a pesar que aquest model d'explotació ha provocat una crisi sense sortida que no es pot ocultar, la nostra Administració està obstinada a mantenir aquest model. Reordenar les subvencions per a tallar la fusta, fumigar amb aire amb òxid cuprós no provat que afecti la pineda i substituir els pins per altres coníferes de creixement ràpid i espècies exòtiques arbòries (inclòs l'eucaliptus): és a dir, mantenir d'alguna manera la política estructurada per a alimentar el sector de la fusta, aquest és el plantejament de la nostra administració davant aquesta crisi ambiental.

Necessitat de veritables polítiques forestals innovadores

Aquesta localitat, tan avançada i previsiblement avançada en altres sectors econòmics, treballa en el sector primari amb comportaments del segle XIX, sense parar esment a la influència ambiental de l'activitat humana. A Guipúscoa a penes disposem de boscos naturals (en la CAPV ja s'ha perdut el 75% dels boscos originals), les petites parcel·les que tenim estan en una situació ecològica deplorable, amb un impacte en la biodiversitat. Hem omplert el territori de plantacions de fusta destinades a l'extracció de llenya tant en muntanyes públiques com privats. És competència de la Diputació la gestió del nostre entorn natural i dels valors naturals, per la qual cosa caldria esperar que almenys en les muntanyes d'utilitat pública i en els espais naturals protegits es prioritzessin altres polítiques de recuperació del patrimoni comú, recuperant els boscos autòctons (rouredes, fagedes, alzinars o melojares) i abandonant la producció de fusta. Però no és el cas.

En un país amb un clima i una orografia com la nostra, el bosc és el suport del medi natural. L'aigua l'obtenim del bosc, el bosc la sosté. Sempre hem explotat els nostres boscos, coneixem les conseqüències de treure fusta de forma no sostenible: els hem portat a la gairebé desaparició dels boscos. No obstant això, no hem après res del passat, no hem canviat el bosc en la seva manera d'entendre i veure. Als països avançats aquest debat es ve donant des de fa temps. No hi ha més que mirar cap a Europa del Nord per a veure altres polítiques forestals. Les plantacions es realitzen amb espècies autòctones, per descomptat, per a obtenir beneficis. A Navarra i Àlaba també tenim altres models.

Però per a això també ha de canviar la indústria de la fusta. Cal donar sortida a una fusta amb un creixement més lent i de major qualitat, i això és el que no està disposat a fer la indústria d'aquí. La llenya barata sembla ser més favorable. I és una ganga. Per als pròxims anys s'han acumulat tones al següent preu de zero. Els propietaris es troben en una situació preocupant, no vaig agafar la indústria de la fusta. Recentment s'han presentat els plantejaments de futur del consorci Basotek. Es refereixen a la bioeconomía, la bioetiqueta, l'economia sostenible, la química verda i la bioeficiencia: Basoa 4.0 alajaina, una estratègia que engloba les disciplines de R+D+i. Paraules, paraules buides, per a donar noves sortides a la fusta de baixa qualitat obtinguda a través d'espècies de creixement ràpid. Però sense fer la menor reflexió sobre l'impacte ambiental. De l'una o l'altra manera, volen mantenir el model, posar les nostres muntanyes al servei d'una indústria determinada. Els resulta rendible.

A més de fusta, tots els serveis dels boscos

El bosc aporta altres beneficis que no són la fusta: aigua, oci, menjar,… salut. En altres paraules, els boscos ens ofereixen serveis ecosistèmics que es poden mesurar en diners. Aquests serveis són molt més beneficiosos que la fusta i poden ser més rendibles mitjançant el canvi de les polítiques forestals. Naturkon, l'associació de grups naturalistes i ecologistes de Guipúscoa ha representat els eixos i el grup de treball que haurien de partir per a això: Consell de la biodiversitat. Correspon a la Diputació la posada en marxa d'aquest consell i el disseny d'una nova política forestal. La crisi que viu el sector primari exigeix un canvi de sistema que conjugui la modernització amb la conservació de l'explotació del medi natural per a situar-la en el paradigma de la crisi ecològica global. Està en joc el futur.